Dreceres ràpides: navegació, cerca

Acte:Pati Filosòfic: Els joves pensen

Pati Filosòfic: Els joves pensen

Centre Cívic Can Deu | dissabte 19 de novembre, 11:00
Grup Pati Filosofic

Grup Pati filosòfic: Andreu de Miguel, Adrià Enriquez, Rubén García, Hikaru Goya, Sebastián Silva, Marcel Xalabarder. Coordina: Fèlix de Castro.


Després de dos anys debatent temes filosòfics al pati del seu institut amb el professor de filosofia, un grup d'estudiants continua trobant-se regularment per parlar d'ètica i política. En aquest pati del Pensa, proposen compartir la seva pràctica amb tots els joves que tinguin passió pel diàleg filosòfic.

Més informació del Grup Pati Filosòfic a la seva pàgina de Facebook.
Accés: lliure i gratuït


Recursos

Per pensar una mica...
1.La realitat de la realitat: objectivisme o subjectivisme?

Heràclit deia que “un home no es pot banyar dos cops en el mateix riu” ja que segons ell tot està en constant canvi. Imagineu que teniu una poma Golden al davant. Aquesta poma canvia o és la mateixa contínuament? Tots la veieu igual o la descriuríeu diferent? La poma la veieu d’aquesta manera perquè la poma existeix o simplement és la creació del vostre pensament? Amb aquest exemple de la fruita prohibida podem desenvolupar un debat entorn de la realitat. Què és la realitat? És objectiva i demostrable? O simplement és un reflex del nostre pensament que hem creat? Creat per nosaltres o atorgat per alguna cosa superior?


2.Populisme i democràcia: van en la mateixa direcció?

Trump, Maduro, Farage, Le Pen, Orbán o Berlusconi han estat titllats des de diversos sectors de “populistes”. El sistema democràtic liberal sembla estar esgotat. La ciutadania no troba resposta a moltes de les seves demandes i necessita canalitzar políticament el seu descontentament. Els fenòmens “populistes” es nodreixen d'aquestes circumstàncies. Seria aleshores correcte plantejar el “populisme” com una alternativa a les ideologies predominants -socialdemocràcia, democràcia cristiana, neoliberalisme?


3.Els transhumanisme: la fi de l’ésser humà?

Des de els temps més antics l’ésser humà ha desitjat ser capaç de volar, la immortalitat, l’eterna joventut, l’absolut coneixement o control sobre persones, telepatia i telequinesis; coses impossibles fins que arribà l’era industrial, on el poder volar era possible, gràcies a la ciència i a la tecnologia. Aquestes branques juntament amb la biologia i lleugeres però denses pinzellades de fanatisme donen a lloc al transhumanisme, un corrent ideològic que busca millorar i facilitar la vida humana pel desenvolupament de noves tecnologies incrementant les capacitats físiques, mentals e intel•lectuals de l’ésser humà. On està el límit de l’ésser humà? On acaba la seva ambició? On acaba la seva trajectòria?


4.Legitimitat o legitimació: quan és correcte saltar-se les normes?

Una persona roba menjar per necessitat i la impossibilitat de pagar-lo. Una família okupa una casa al no tindre lloc on viure. Una dona surt al carrer sense abaia (el vestit que tapa a les musulmanes) a Aràbia Saudita. Una persona compra droga per consumir-la més endavant. Una persona va despullada pel carrer (millor no parlar de necrofília oi?). Totes aquestes accions són il·legals, però són legítimes?És la llei més important que la teva opinió personal sobre els actes que pots fer? La teva opinió, la teva moral i la teva forma de ser no té valor, o si més no és inferior al del que la majoria opina?


5.Evolució i progrès: la humanitat progressa adequadament?

Hem progressat comparant amb el passat? Ho estem fent ara mateix? Unes grans preguntes alhora que poc precises, però vitals per molts filòsofs durant gran part de la història. Sembla fàcil respondre a les preguntes anteriors amb una simple afirmació i simplement dir que ara mateix ens sembla que ens trobem millor que fa 1000 anys per exemple. Però parem-nos un moment. El progrés és objectiu? O subjectiu? Progressem perquè ens considerem més feliços o perquè hi ha motius racionals i objectius al darrere?