Violinistes, tramvies i cervells. Homenatge a Judith J. Thomson (1929-2020)

DILLUNS 15 | 17h-19H | SALA JANE ADDAMS, FACULTAT DE FILOSOFIA UB

Amb Marta Campdelacreu, Josep Macià i Josep Joan Moreso | Aforament: 142 persones | Registre previ abans d’accedir a la sala

Judith Jarvis Thomson, una de les ments filosòfiques més privilegiades dels nostres dies, va morir el novembre del 2020. El diari The New York Times assenyalava en el seu obituari que Thomson va fer de la imaginació la seva eina intel·lectual més poderosa. Algunes de les situacions que ella ens va convidar a imaginar, com el cas del violinista, o el cas del tramvia, han esdevingut clàssics en les discussions filosòfiques contemporànies. En aquesta sessió veurem com els “experiments mentals” de Thomson ens ajuden a reflexionar sobre qüestions filosòfiques importants com ara la moralitat de l’avortament, la naturalesa dels drets, o sobre què és el que ens fa ser qui som.

Aquesta sessió vol retre homenatge a J. J. Thomson i, de forma més general, vol contribuir a fer que l’obra de les grans filòsofes contemporànies sigui coneguda pel gran públic i obtingui el reconeixement que li correspon.

Efemèrides: Baudelaire, Pardo Bazán, Laforet i Rawls

Dijous 18 | 12H-14h | llibreria calders

Amb Xavier Bassas, María Xesús Lama, Núria Sara Miras i Carles José Mestre | Aforament: 30 persones | Inscripcions: https://efemerides.eventbrite.es

El 200è aniversari del naixement de Charles Baudelaire (París, 1821-1867) és una bona oportunitat per presentar el seu vessant més conegut, per insistir després en allò que, de la seva vida i obra, encara pot ser interessant, atractiu i subversiu.

L’estudi d’Emilia Pardo Bazán (A Coruña, 1851 - Madrid, 1921) ens situa davant d’un dels grans debats interns del feminisme fins a l’actualitat: el dilema entre l’aspiració a una transversalitat que uneixi a totes les dones o bé la identificació de la lluita feminista amb una ideologia compartida amb altres moviments d’emancipació. La autodefinició de l’escriptora com “feminista radical”, en consonància amb la constant denúncia de la violència contra les dones i la reivindicació dels seus drets tant als seus articles de premsa com a les obres de ficció, conviu amb la seva defensa de la monarquia absolutista, el tradicionalisme catòlic o un nacionalisme espanyol d’arrel regeneracionista. La complexitat de l’obra i la biografia de l’autora constitueix un cas d’estudi que obre múltiples interrogants.

Carmen Laforet Díaz (Barcelona, 1921 - Majadahonda, 2004), l’any 1944, guanyà de manera inesperada el Premi Nadal de Literatura amb Nada, una ferotge crònica de la Barcelona de la postguerra des dels ulls d’Andrea, una estudiant de Filosofia i Lletres acabada d’arribar a la ciutat. Fins a quin punt és autobiogràfica aquesta novel·la? És desconcertant com construeix una atmosfera captivadora d’una dècada tan grisa. Laforet també cultivarà els gèneres de la novel·la, el relat i l’assaig, i guanyant premis, com el Nacional de Literatura (per La mujer nueva, 1955). Tot i que l’extensa carrera de l’autora, ens centrarem Nada, la seva obra més filosòfica. 

Enguany també es commemora el centenari de John Rawls (Baltimore, 1921 – Lexington, 2002). Ara ja farà 50 anys que a aquest filòsof nord-americà, aleshores justament a la cinquantena, li varen publicar A Theory of Justice, i des d’aleshores que pocs haurien gosat d’obviar-lo en analitzar la legitimitat de les estructures sociopolítiques de les democràcies liberals. Mirarem d’escatir fins a quin punt aital influència és justificable, i quant al seu propi pensament maldarem per oferir una exegesi dels principals textos que el recullen la qual vagi més enllà de l’estricta literalitat.

Conferència. El pensament estètic d’Antoni Gaudí

DIVENDRES 19 | 11H-12:30H | MUSEU NACIONAL D’ART DE CATALUNYA (MNAC)

Amb Carles Rius Santamaria | Aforament: 60 persones | Inscripcions: https://esteticaguadi.eventbrite.es

La llum, la geometria i el sentit ascendent són tres idees estètiques que tenen una presència important en l’obra gaudiniana: la llum solar relacionada amb la matèria artística; la geometria estètica reconstruïda per l’artista alemany Peter Lenz; i la forma d’espiral representant una experiència vivificant. En aquesta conferència veurem com aquestes tres idees estructuren una mateixa narració en obres clau de l’arquitecte català: la Casa Bellesguard, el Palau Güell, el Park Güell i la Sagrada Família. D’aquesta manera, es perfila la figura d’un Gaudí més humà: obert i sensible a la naturalesa i a la cultura circumdant, però també connectat amb els moviments europeus del moment.

Després d’aquesta conferència, es convida als assistents a assistir a l’exposició Gaudí, comissariada per Juan José Lahuerta, així com al fons permanent del Museu Nacional de Catalunya.

Qui és qui filosòfic

divendres 19 | 12h-13:30h | aules del PATI MANNING

Amb Eric Sancho | Aforament: 17 persones | Inscripcions: https://quifilosofic.eventbrite.es

«És idealista alemany?», «Duu ulleres?», «Dubta?», «Dubta... però dubta del que dubta?», «És Descartes?». Posa a prova teu coneixement dels personatges de la història de la filosofia en aquesta versió del tradicional joc del Qui és qui. El torneig es jugarà en quatre rondes d'un contra un, sense eliminatòria.

L’esperit de les lleis

DIVENDRES 19 | 16H-18H | CANVI D’ESPAI: SEMINARI JOAN LLUÍS VIVES

Amb Andrea Pérez, David Guerrero, Pau Matheu i Júlio Martínez-Cava | Aforament: 17 persones | Inscripcions: https://esperitlleis.eventbrite.es

Coneixeu el pensament polític de John Locke, Rosa Luxemburg o Simone Weil? Segur que sí! Però l’objectiu d’aquesta activitat és mostrar que tot sovint el pensament filosòfic-polític no sorgeix del no-res, sinó que està arrelat a trajectòries vitals que tenen molt a veure amb l’activisme o la política real. Les discussions durant la nit de Nadal, les picabaralles entre grups d’estudiants o les detencions policials poden ser experiències clau per a forjar arguments polítics. En aquest concurs caldrà d’endevinar quines anècdotes sobre la vida d’aquestes cares tan conegudes de la filosofia són certes.

Cafè filosòfic. Què és bo i què és dolent dels populismes

dilluns 15 | 12-13:30h | SALA JANE ADDAMS, FACULTAT DE FILOSOFIA UB

Amb Gonçal Mayos, Joan Morro i Manuel Delgado | Aforament: 142 persones | Registre previ abans d’accedir a la sala

Un nou fantasma recorre el món: els populismes. N’hi ha de dretes, d’esquerres i especialment d’ultradreta. Per què? Què n’ha causat l’auge? Què aporten a la vella política? Quins perills presenten? Renoven la política o reediten vells totalitarismes? En quina mesura es relacionen amb el poble i amb les elits? Horitzontalitzen la política o estan al servei de líders carismàtics?

Taula rodona. Feminismes i interseccionalitat

DIMARTS 16 | 12H-14H | AUDITORI DEL PATI MANNING

Amb Maria Rodó-Zárate i Florencia González Brizuela. Modera Núria Sara Miras | Aforament: 35 persones | Inscripcions: https://feminismes.eventbrite.es

La interseccionalitat és un dels conceptes clau del feminisme contemporani. Forjada en el si del feminisme negre estatunidenc (Combahee River Collective, Kimberlé Crenshaw, Angela Davis, Patricia Hill Collins, entre d’altres) la interseccionalitat és un estri d’anàlisi de les relacions de dominació, un enfocament teòric, metodològic i polític que explica les desigualtats a través de la confluència i la superposició de múltiples opressions i també una aproximació al feminisme cada cop més en extensa, l’anomenat "feminisme interseccional". En aquesta taula ens proposem de parlar sobre els usos de la interseccionalitat en els diferents àmbits, sobre les seves potencialitats, les seves variants i també sobre els seus límits i punts cecs.

Cafè filosòfic. Nova babilònia. De la utopia possible a les alternatives necessàries

DIMARTS 16 | 17:30H-19H | AUDITORI DEL PATI MANNING

Amb Jelena Prokopljević, Joan Vitòria, Carles Ferrer i Daniele Porretta | Aforament: 35 persones | Inscripcions: https://novababilonia.eventbrite.es

El projecte desenvolupat per El globus vermell i Jelena Prokopljević parteix d’una anàlisi de la «New Babylon» de l’artista Constant per reflexionar sobre la societat actual. L’artista entenia l’art com una provocació, com una manera de sacsejar l’ordre establert i forçar la societat a fer-se preguntes. Per aconseguir-ho, també plantejava una crítica a la ciutat tradicional en forma d’utopia postcapitalista. No obstant això, avui en dia, la crisi climàtica i la sensació de final de la nostra civilització han fet desaparèixer les esperances en futurs mons idíl·lics. Tanmateix, ens segueixen interpel·lant per plantejar models alternatius a un sistema en caiguda lliure.

Taula rodona. Patrimonis i memòries incòmodes. Què s’ha de fer?

DIMARTS 16 | 19h-20:30h | presó model de barcelona

Amb Ricard Conesa, Peio H. Riaño i Núria Ricart | Aforament: 83 persones | Inscripcions: https://memoriesincomodes.eventbrite.es

Taula rodona sobre els conflictes de memòria vinculats al patrimoni. S’abordarà la problemàtica actual relacionada amb els moviments de protesta social i l’enderrocament de monuments. Per què passa? Què simbolitzen aquestes estàtues? Què representen? Qui les vol eliminar? Qui les defensa? Alhora, s’exposaran diferents casos d’espais patrimonials en disputa, com el Monument A la Batalla de l’Ebre de Tortosa, el Mausoleu carlista de Montserrat o el Mausoleu de Mussolini a Predappio (Itàlia). Què s’ha de fer amb ells? Per tractar-ho, es comptarà amb diversos especialistes que han estat treballant la gestió dels conflictes de memòria d’aquests llocs.

Activitat organitzada per l’Observatori Europeu de Memòries de la Fundació Solidaritat UB i el projecte  «Art públic i memòria» HAR 2017-84322-P, que compta amb el suport de la Secretaria d’Estat de Memòria Democràtica i la Regidoria de Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Barcelona.

Taula rodona. Filosofia de la secessió, una aproximació dialògica

DIMARTS 16 | 21:30h-23h | cc casa golferichs

Amb Adrià Reyes, Pablo Magaña i Gonzalo Fernandez | Aforament: 80 persones | Inscripcions: https://www.golferichs.org/programacio-cultural/filosofia-de-secessio/

¿Quines són les teories filosòfiques més importants al voltant de la secessió? ¿Quin reflex tenen avui en dia en el Dret internacional vigent? En primer lloc, els ponents repassaran els principals arguments i contraarguments de la teoria remedial, la teoria nacional i la teoria plebiscitària, tal com s’exposen en el debat acadèmic. A continuació, s’exposaran els conceptes i normes principals que regulen la qüestió en l’actualitat a escala internacional i valorar com s’aproximen a les propostes teòriques.

Taula rodona. Teoria general de la vagància

DIMECRES 17 | 11H-13H | PALAU DE LA VIRREINA

Amb Juan Evaristo Valls Boix, Martín Peran i Daniel Gasol | Aforament: 50 persones | Inscripcions: https://teoriavagancia.eventbrite.es

L’any 1867, Marx assenyalava, a El Capital, que el treball era una necessitat natural dels humans. L’any 1883, el seu gendre Paul Lafargue, vindicà el dret a la mandra per a conjurar la passió més perillosa: l’amor a la feina. Encara que actualment l’smartphone hagi substituït l’oficina i els criteris de productivitat hagin estat reemplaçats per imperatius de creativitat i competitivitat, el gust pervers de ser explotat s’estén al llarg d’una societat cada vegada més cansada i hiperactiva, on la dominació i la realització personal es tornen indiscernibles.

En un context en el qual ens mantenim estacats a vides que no funcionen i a espiracions laborals insostenibles, aquesta taula rodona ofereix un espai per reflexionar sobre els malestars contemporanis lligats a l’operativitat neoliberal i pensar formes quotidianes de dissidència mandrosa per sortir de la gran fàbrica de la infelicitat. I si preferim no fer-ho, per què ho fem?

Projecte d’investigació PID2020-117069GB-100, «Pensamiento Contemporáneo Posfundacional: Análisis teórico-crítico de las ontologías contemporáneas de la negatividad y la cuestión de la violencia del fundamento», del Ministeri de Ciència i Innovació.

De la filosofia a la literatura: Terres mortes i Mentir a les mosques

DIMECRES 17 | 16:30h-18h | ona llibres pau claris

Amb Núria Bendicho i Arià Paco. Modera Bernat Dedéu | Aforament: 80 persones | Inscripcions: reserves@onallibres.cat

Graduats en filosofia, Núria Bendicho i Arià Paco s’han estrenat en el camp de la novel·la en l’últim any. Terres mortes i Mentir a les mosques són, les dues, novel·les en què la moral té un paper central. Però fins a quin punt són les novel·les de filòsofs? Què regula el pas de la filosofia a la literatura, quin és el llenguatge que usa cadascuna? En aquesta conversa, els dos autors dialogaran al voltant de les seves obres i del procés de creació literària, així com de la importància i el paper de l’ètica i la moral per a la bona narrativa.

Conferència. Què són els nombres?

DIMECRES 17 | 20:30h-22h | cc casa golferichs

Amb Joost J. Joosten | Aforament: 80 persones | Inscripcions: https://www.golferichs.org/programacio-cultural/que-son-els-nombres/

Des de ben petits aprenem a treballar amb els nombres, i com que ens hi hem acostumat, sembla que tot està bé i que els coneixem del tot. Però en realitat, sabem què són els nombres? Existeixen? On es troben? Un nombre correspon sempre amb una quantitat? Si s’escriu 10^120 (un u seguit per 120 zeros), això correspondre amb cap quantitat, atès que supera el nombre estimat de partícules fonamentals a l'univers visible? Però, si un nombre no representa una quantitat, llavors, què és? Pot ser que aquesta qüestió no sigui tan evident...

Taula rodona. El repte de la traducció filosòfica

DIJOUS 18 | 10:30H-12H | SALA JANE ADDAMS, FACULTAT DE FILOSOFIA UB

Amb Stefania Fantauzzi i Salvi Turró | Aforament: 142 persones | Registre previ abans d’accedir a la sala

En aquesta taula es parlarà de la traducció filosòfica com a eina per la investigació i la divulgació. A partir de la seva experiència com a traductors, investigadors i docents, els participants explicaran com la traducció filosòfica és en realitat un procés que va de la mà amb la lectura i la interpretació d'un autor.

Taula rodona. Pandèmia i treball. Què hem après?

DIJOUS 18 | 17:30-19:30h | SALA JANE ADDAMS, FACULTAT DE FILOSOFIA UB

Amb César Rendueles, Libertad González i José A. Noguera. Modera Íñigo González | Aforament: 142 persones | Registre previ abans d’accedir a la sala

La crisi de la covid-19 ha posat el món del treball cap per avall. Ha pujat l'atur, la subocupació i el teletreball. Ha visibilitzat la precarietat dels treballadors essencials i les desigualtats de gènere a la llar i al lloc de treball. Ha atiat diversos debats sobre el treball, alguns molt nous i d'altres no tant: el significat del treball, la protecció social dels treballadors, la duració de la setmana laboral, la robotització, la bretxa salarial o la renda bàsica universal. En aquesta taula rodona, un filòsof (César Rendueles), una economista (Libertad González) i un sociòleg (José Antonio Noguera) parlaran sobre aquestes i altres qüestions.

Activitat inscrita al projecte de recerca PGC2018-095917-A-I00: «Justicia y trabajo: Un análisis normativo del trabajo no estándar», amb el suport del Ministeri de Ciència i l'Agència Estatal d'Investigació.

Cafè filosòfic del Raval. Doctor, he perdut autoritat. Què he de fer?

DIJOUS 18 | 19h-20:30h | Col·legi de llicenciats en lletres i ciències de catalunya

Amb Jordi Alsina, Xavier Alsina i Jordi Beltran | Aforament: 40 persones | Inscripcions al següent enllaç.

«S'està perdent autoritat!», sentim sovint. Els pares, la policia, el professorat, els adults ja no tenen autoritat, es diu. Fins i tot la ciència ha deixat de tenir autoritat (la COVID-19 no existeix, la Terra és plana...). Molts es queixen d'haver perdut autoritat. «És que no es respecta l'autoritat», «han perdut la por a l'autoritat» i mil expressions més d’aquesta brama. Què hi ha del cert en tot plegat? D'altra banda, poder i autoritat semblen un binomi habitual, i Michel Foucault afirmà «on hi ha poder hi ha resistència». Perdre autoritat és una pèrdua o un guany? Pensem-hi conjuntament, de forma planera, dialogada i sense prejudicis.

Taula rodona. Reflexions filosòfiques sobre la pandèmia

DIJOUS 18 | 19:30h-21:30h | aula magna, facultat de filosofia ub

Amb Juan Antonio Cruz Parcero, Alberto Constante López, Begoña Román i Marcel Cano. Coordina José Díez | Aforament: 236 persones | Registre previ abans d’accedir a la sala

La pandèmia de la COVID-19 ha afectat greument gairebé totes les facetes de la nostra vida, amb conseqüències envers les relacions personals, socials, laborals, culturals, econòmiques, polítiques, jurídiques i internacionals. En aquesta activitat filòsofs de dos continents reflexionaran i debatran amb el públic sobre aquest i altres aspectes de la pandèmia i les seves conseqüències pel futur de la nostra societat. Acte en col·laboració amb la Càtedra Joaquim Xirau UB-UNAM.

Presentació de Ola 15M, 10 años de movilización y cambio

DIVENDRE 19 | 16H-18H | LLIBRERIA FINESTRES

Amb Jordi Mir i Gala Pin. Modera João França | Aforament: 45 persones | Inscripcions: llibreriafinestres.com

El que fa 10 anys s’anomenà 15M sempre ha tingut problemes per ser explicat o analitzat. Convé analitzar les causes de les dificultats i del desinterès que acompanyen aquell fet avui, perquè és difícil trobar alguna cosa que hagi impactat i canviat més la nostra societat en la darrera dècada. Es pot pensar com una onada de reivindicacions democratitzadores que han travessat els últims anys, que han tingut impactes i resultats concrets, però que també caldrà veure com evolucionen. Ha estat una onada que n’ha alimentat d’altres: feminisme, ecologisme, independentisme, etc., i que forma part de les onades de mobilització social.

Audioguia filosòfica a la plaça dels Àngels

DILLUNS 15 | 11H-13H | PLAÇA DELS ÀNGELS I MACBA

Amb Misericòrdia Anglès | Aforament: 20 persones | Inscripcions: https://audioguia.eventbrite.es

Es proposa caminar per la plaça del MACBA, la plaça dels Àngels, i descobrir la vinculació que manté amb el pensament, que sovint passa desapercebuda. Es partirà de les escultures de Chillida i Oteiza que s’hi poden trobar, per veure els vincles filosòfics dels artistes. Chillida va tenir relació amb Heidegger, van treballar junts algun cop; dedicà una de les seves obres més rellevants a Parmènides. Oteiza també fa referències explícites al món de la filosofia, com a les caixes metafísiques.

Per explorar el vessant filosòfic de la plaça, i indagar en el comentari de les obres dels escultors, es proporcionaran textos, imatges i esquemes pels participants. Després es farà una visita a la «Caixa metafísica» d’Oteiza, que es troba exposada al MACBA.

Fotografia i memòria

dilluns 15 | 16h-17h | jardins victòria dels àngels, facultat de filosofia ub

Amb Albert Calderó | Aforament: 40 persones | Inscripcions: https://fotografiamemoria.eventbrite.es

«Fotografia i memòria» és una activitat que proposa una reflexió al voltant de 4 eixos: fotografia, document, memòria i identitat. Ens preguntarem la vinculació de la fotografia amb la creació de documents, com els documents poden servir per conservar la memòria, i com la memòria construeix la identitat personal i compartida. Per aterrar els conceptes es presentarà un projecte fotogràfic sobre la vida agrícola en els camps de cultiu de Ballobar, a la comarca del Bajo Cinca (Huesca). Explorarem el potencial narratiu del medi en l'expressió d'un missatge, pensant la fotografia com una eina d'escriptura per captar els testimonis de les antigues formes de vida agrícola. El rastre es pot seguir a partir de la figura del "mas", les antigues construccions de pedra que, conservades o abandonades, dominen el paisatge del mont aragonès.

L’exposició «Fotografia i memòria» es podrà veure tota la setmana el vestíbul de la Facultat de Filosofia de la UB.

Pati filosòfic. Encara és necessària l’autoritat?

dilluns 15 | 17h-19h | seminari de filosofia, facultat de filosofia ub

Amb Fèlix de Castro, Rubén García, Andreu de Miguel, Hikaru Goya i Alex Withehead | Aforament: 24 persones | Registre previ abans d’accedir a la sala

Un espai-temps per pensar junts, tot seguint les regles del diàleg filosòfic. Enguany es proposa pensar sobre l’autoritat: és necessària encara? No hem assolit un nivell de responsabilitat social suficient? Existeix el sentit comú? Serà un diàleg obert a aquells joves i no tan joves que vulguin compartir el seu esperit crític.

Conferència inaugural. Pensar amb sentit comú i contra el sentit comú

Dilluns 15 | 19h-20:30h | AULA MAGNA, FACULTAT DE FILOSOFIA UB

Amb Maite Larrauri. Presenta À. Lorena Fuster | Aforament: 236 persones | Registre previ abans d’accedir a la sala

Tenir sentit comú és una bona cosa, és un element d’integració, defineix una comunitat, estableix un gust moral i estètic. Però com les societats, el sentit comú és històric i canvia. Sempre és més fàcil descriure el que és estable que els passatges, els intermedis, els moviments. Atès que, en algunes ocasions, es desitja una revolució, és útil conèixer què és exactament el sentit comú i com subvertir-lo. Es pot aprendre molt del feminisme.

Inauguració del festival. Concert filosòfic amb MON:NOM

Dilluns 15 | 21-22:30h | CC CASA GOLFERICHS

Amb el grup MON:NOM | Aforament: 80 persones | Inscripcions: https://www.golferichs.org/programacio-cultural/concert-filosofic-monnom/

MON:NOM presenta el seu primer EP, MØN, un treball de 4 cançons dedicades a minúscules (o grandioses) facetes i facècies de la rara passió de viure. El projecte, nascut a Barcelona l’any 2019, surt del calaix de cançons de Raimon Clotet, autor de les lletres i melodies, i cantant del grup. Les peces volen aportar brevíssimes observacions, que sovint són travessades per les subtils paradoxes que en el decurs de la vida ens sorprenen, ens eleven i ens tomben. Són cançons que potser voldrien ser oracions, o petits mantres corals, que servissin per conjurar el dolor i la por, i que enfortissin el goig i l'alegria de viure. A més, el concert del Barcelona Pensa inclourà repertori inèdit i musicacions de poemes d'escriptors de la nostra terra, com Josep Vicenç Foix.

Dissonàncies

Dimarts 16 | 10h | vestíbul de la facultat de filosofia ub

Amb Elena Kuroda

Tot el que ens envolta està en constant vibració i moviment. Un harmonògraf és un aparell mecànic que utilitza pèndols per crear una imatge geomètrica. Aquestes imatges, anomenades corbes Lissajous, van ser creades per intentar visualitzar el moviment vibratori del so. Va ser un invent popular de la darrera dècada del segle XIX.

La sèrie Dissonància explora la composició visual de l’estat de disharmonia que emergeix com a reflex de la nostra realitat actual. L’artista utilitza un harmonògraf de construcció perfectible com a element instintiu per crear un conjunt d’elements en desacord. Mitjançant la interconnexió d’aquestes imatges s’intenta reconstruir una harmonia, crear cert ordre i comprensió, partint d’allò caòtic i de l’acceptació de la mateixa imperfecció. 

S’inaugura la instal·lació d’Elena Kuroda, que romandrà al vestíbul de la Facultat de Filosofia al llarg de tota la setmana.

Presentació de El fin de la educación

Dimarts 16 | 16h-18h | la carbonera

Amb Xavier Massó i J. Jorge Sánchez | Aforament: 20 persones | Inscripcions: https://presentacioeducacion.eventbrite.es

Quin és l’objectiu de les reformes que des de fa ja més de trenta anys s’estan implantant al sistema educatiu? Es tracta d’adaptar-lo als nous temps per tal que segueixi complint amb la seva funció de transmissió de coneixements, o de desvirtuar-lo i subordinar-lo a altres finalitats? Són aquestes innovacions el mitjà de què ens valem per a millorar el sistema educatiu, o un pretext per a liquidar-lo?

Si la introducció de les reformes pretén adaptar del sistema educatiu a una nova realitat, els objectius i les funcions n’haurien de romandre invariables. Però si el que s’està fent és desvirtuar-lo i portar-lo més enllà dels seus propis límits i possibilitats, aleshores n’estem alterant també la naturalesa, el mateix concepte de sistema educatiu, i n’estem provocant el col·lapse, la implosió. Si l’escola deixa d’exercir la seva funció, ningú pot substituir-la: ens situem aleshores davant del final de l’educació.

Espiritualitat femenina: poesia i dansa de l’Imperi Otomà a Àl-Andalus

DIMARTS 16 | 19h-20:30H | santa mònica

Amb Nesrin Karavar, Marga Castells i Noemi Duran Salvadó | Aforament: 65 persones | Inscripcions: coordinacioasm@magmacultura.net o +34 935 671 110

Darrerament, la poesia femenina andalusina ha cridat l'atenció tant a mitjans acadèmics com no acadèmics. S'ha conservat una mínima part de la producció d’una quarantena de poetes: important, substanciós i de molta varietat temàtica. Entre elles, la veu més coneguda és la de la princesa omeya Wallada (Córdoba, segle XI), però en són moltes més les que han configurat el mosaic polifònic de versos compostos en forma de casides clàssiques. Adile Sultan (1826-1899) ens ofereix la rica experiència d’aproximar-nos a les realitats espirituals que vivia mitjançant la seva única obra poètica, Divan, que es pot entendre com un símbol de comunicació amb allò sagrat. A través de la poesia, ha intentat expressar una aventura espiritual en la qual l’univers no només s’explica a partir d’allò merament físic.

Mostra de fotofilosofia 2021

DIMECRES 17 | 16h-17h | Activitat telemàtica. es podrà seguir per ubtv

Amb Jordi Beltran del Rey i professor i alumnes de centres educatius de Catalunya

Una fotofilosofia és una fotografia retolada amb una pregunta filosòfica, referida a conceptes, valors o fins. La dialèctica amb la imatge reforça la interrogació, la subratlla, engega el pensament. Instituts i escoles han confegit blocs amb fotofilosofies creades pel seu alumnat, que es poden trobar al lloc web Mostra de fotofilosofia. Durant la jornada, les imatges seran comentades per un expert, se n’exhibirà una selecció i seran defensades pels seus autors. Finalment, alumnes de secundària realitzaran una performance reivindicativa amb motiu del Dia mundial de la Filosofia.

Taula rodona. Ciència-ficció i pensament crític en adolescents i joves

DIMECRES 17 | 18H-20h | auditori del PATI MANNING

Amb Eva Serra, Carme Torras, Carme Fenoll i Marcel Cano | Aforament: 35 persones | Inscripcions: https://cienciaficcio.eventbrite.es

Projecte SPiDeR és una iniciativa educativa, científica, social i humanística adreçada a alumnes de Secundària (joves de 12 a 17 anys). Partint de la fusió de dues novel·les de ficció i ciència-ficció, es planteja un futur distòpic i s’obra la porta a pensar, de manera conjunta i participativa, què podem canviar i com fer-ho a partir de l'acció de les noves generacions.

1a Trobada de filoinstis. Els adolescents es troben per pensar

Dijous 18 | sessions al matí i a la tarda | Activitat telemàtica PER ALS centres participants

Amb el Grup IREF i diversos centres educatius

Sessió de diàleg entre alumnes de diferents Filosinstis de Catalunya, de primer i segon cicle d’ESO, per parlar i pensar sobre drets i coeducació. Amb la participació de l’Escola Sant Felip Neri (Barcelona), l’Escola Cingle (Terrassa) i l’Institut Jaume Mimó (Cerdanyola del Vallès).

Les nenes i els nens es troben per pensar

Dijous 18 | sessions al matí i a la tarda | Activitat telemàtica PER ALS centres participants

Amb el Grup IREF i diversos centres educatius

Sessió de diàleg entre alumnes de diferents Filoscoles de Catalunya, de Cicle Mitjà i Superior de Primària, per parlar i pensar sobre els drets i la coeducació. Amb la participació de l’Escola Els Alocs (Vilassar de Mar), l’Escola Pau Casals (Rubí), l’Escola Mestres Munguet-Cortés (Vilanova del Vallès), l’Escola Sant Felip Neri (Barcelona) i l’Escola Delta (Terrassa).

El judici del joglar

DIJOUS 18 | 19H-20:30H | SANTA MÒNICA

Amb La Contracultural | Aforament: 54 persones | Inscripcions: coordinacioasm@magmacultura.net o +34 935 671 110

Quina és la tasca de qualsevol ésser creador? Som conscients de com la societat es filtra en la nostra necessitat expressiva individual? Quina és la funció de l’art en un món cada cop més (des)connectat? En resposta a aquestes i altres preguntes, les alumnes del grup Laboratori de l’escola de formació actoral La Contracultural han desenvolupat una creació curta: «El judici del joglar». L’esmentat judici té un to absurd i satíric, on tots els personatges que hi apareixen representen agents dintre de les reflexions de les alumnes; bé sigui representant diferents facetes de la societat, com diferents posicions respecte de la vida i l’art. En acabar la representació, públic i alumnat de l’escola duran a terme un col·loqui respecte als paràmetres presentats.

Conjectura dels buits. Apunts per a una anatomia del llenguatge

Divendres 19 | 16H-18h | llibreria byron

Amb Berta Vallribera i Marc Pepiol | Aforament: 44 persones | Inscripcions: https://conjecturadelsbuits.eventbrite.es

La tècnica i el llenguatge convergeixen en la Conjectura dels buits, una tesi que enfoca l’abast i la magnitud de la perspectiva lingüística en els camps de la nostra realitat. A través d’una reflexió analítica, l’autora traça una petita anatomia del llenguatge, una aproximació a la seva forma i al seu funcionament. Des de l’àmbit de les arts, el disseny i l’artesania, reivindica la importància de la tècnica amb la finalitat de concloure en un comentari crític i fonamentat de les pràctiques creatives.

Conferència de clausura. Per què no hi ha dones a les històries oficials de filosofia?

divendres 19 | 18:30H-20h | ateneu barcelonès

Amb Concha Roldán. Presenten José Díez i Joan Ramis | Activitat d’accés lliure, sense necessitat d’inscriure’s prèviament

Al llarg dels segles les històries oficials de la filosofia han invisibilitzat les aportacions de les dones, llevat d'algunes «excepcions»… Analitzarem les causes d’aquesta «injustícia epistèmica» i les conseqüències dins l’acadèmia: inferioritat i exclusió («sostre de vidre i terra enganxós»), reflexos d’una societat androcèntrica. En canvi es proposarà una nova història de la filosofia inclusiva, que contribueixi a promoure una societat reflexiva, crítica i responsable.