XIII edició · 18 i 19 de novembre de 2026

Ètica i poesia a l’obra d’Iris Murdoch
10.30 – 12.00 / Pati Manning – Auditori
Amb Margarita Mauri, Víctor Geira, Èric Reüll i Laia Blasi. 

L’activitat proposa la lectura d’una selecció de poemes d’Iris Murdoch, seguida d’una anàlisi i una reflexió compartida sobre els textos. Les lectures estaran acompanyades de música en directe, que contribuirà a crear un espai de diàleg entre poesia, pensament i música. 

Accés lliure fins a exhaurir localitats (95 persones). 

Llibertat individual i justícia social. Algunes preguntes incòmodes d’ètica i de filosofia política (i de les PAU)
11.00 – 13.00 / Facultat de Filosofia de la UB – Sala James Adams
Amb Serena Olsaretti

Tant en la nostra vida quotidiana com en moments decisius que marquen un abans i un després, prenem decisions que afecten moltes altres persones sense el seu consentiment: persones del nostre entorn, gent d’altres països, persones que encara no han nascut i animals no humans que són conscients i tenen interessos propis. Quan decidim què mengem, si viatgem en avió en lloc d’agafar el tren, quina feina fem, si tenim fills i com els eduquem, o com votem, en tots aquests casos i en molts altres, les nostres accions repercuteixen en els altres, tant de manera positiva com negativa. 

Està justificat que triem el que vulguem, sempre que no infringim les lleis vigents? I si aquestes lleis són injustes? En aquesta sessió presentaran alguns exemples clau d’accions que molts de nosaltres duem a terme —i que creiem que tenim llibertat de fer— però que, de fet, segons alguns filòsofs, podrien ser injustes. Durant la sessió, convidarà els assistents a compartir i defensar els seus punts de vista. Com ha assenyalat Martha Nussbaum: «A nosaltres [els filòsofs] ens encanta que els estudiants despertin i facin preguntes incòmodes». 

Activitat exclusiva per a l’alumnat de l'Institut Maria Aurèlia Capmany de Cornellà.

Converses feministes. Presons de dones a cel obert: crítiques feministes antipunitivistes
16.00 – 18.00 / Llibreria Alibri
Amb Elisabet Almeda Samaranch, Laura Macaya i Yesmina Palavecino

Les presons de dones són una bona talaia per reflexionar sobre el control punitiu dels col·lectius de dones i gèneres dissidents en la societat capitalista actual, des de perspectives crítiques i feministes. La invisibilitat, les discriminacions i les opressions flagrants d’una política penitenciària sexista i androcèntrica posen al descobert realitats no ateses, debats socials inexistents i una constant criminalització dels grups més vulnerables de la nostra comunitat. La sessió ens interpel·la a parlar-ne i a raonar sobre la lluita i les resistències encaminades a l’abolició d’un sistema de càstig patriarcal, injust i totalment obsolet en una societat democràtica. 

Accés lliure fins a exhaurir localitats (80 persones). 

Existeixen els números?
17.30 – 19.00 / Espai Culturista

Amb Guido Sender i Lorena Noblom 

«Existeixen els números?» és un taller de filosofia i art per a infants d’entre 9 i 11 anys. El taller, d’una hora i quart de durada, explora el problema filosòfic de la naturalesa dels objectes abstractes amb el propòsit d’estimular el raonament i la curiositat dels infants. A través d’un diàleg guiat i amb l’ajuda de diversos suports visuals, es convidarà els infants a endinsar-se en especulacions metafísiques sobre què vol dir l’existència dels números i què vol dir existir en general. En el decurs del diàleg, els infants es familiaritzaran amb alguns termes filosòfics i punts de vista clàssics al voltant de la qüestió. Després del diàleg, en la segona part del taller, es convidarà els infants a crear, amb diversos materials i de manera cooperativa, representacions d’objectes abstractes, que finalment s’exhibiran en un espai acotat que anomenarem «cel platònic». 

Activitat per a infants d’entre 9 i 11 anys. Per assistir-hi cal inscripció prèvia a través d’aquest enllaç.

Cafè continental. Què és la paràlisi per agitació?
18.30 – 20.00 / Pati Manning – Plató
Amb Lluís Aguiló i Adrià Porta. Presenta: Adriana Menacho Morera de la Vall 

Com (deixar de) tenir temps: malestar existencial en el model d’existència capitalista, normalització de la hiperactivitat i inhabilitació contemporània. Una de les sensacions característiques de la nostra època no és altra que la manca de temps. Tot i disposar de molt temps lliure i de mecanismes tecnològics que ens poden estalviar molt temps de producció, la paradoxa rau en el fet que no tenim temps per al que realment ens interessa. En la constant obligació de fer coses és, precisament, on es troba la impossibilitat de fer res. 

Lluís Aguiló ha anomenat recentment aquest fenomen «paràlisi per agitació». És precisament per estar constantment en moviment que no podem fer realment res; és fruit de la hiperactivitat que qualsevol activitat genuïna i desinteressada es torna impossible. En aquesta tertúlia, tindrem l’oportunitat de conversar amb Lluís Aguiló, autor de Paràlisi per agitació, i Adrià Porta, que n’ha escrit l’epíleg. Parlarem sobre el malestar del nostre temps, les transformacions psicològiques que el mode d’existència capitalista promou i la inhabilitació existencial que genera la «paràlisi hiperactiva». També tractarem d’abordar algunes línies pràctiques per traçar línies de fuga. Si teniu temps, no us ho podeu perdre!

Accés lliure fins a exhaurir localitats (45 persones). 

Conferència central. A la riba del món comú. Ceuta, els murs i la postveritat
18.30 – 20.15 / Pati Manning – Auditori
Amb Máriam Martínez-Bascuñán. Presenta: Lorena Fuster 

Hannah Arendt va anomenar «món comú» l’espai compartit de fets i d’aparició que fa possible la política entre iguals diferents. Avui, aquest món s’erosiona per dues vies que semblen diferents però que són una mateixa: la postveritat, que dissol el sòl factual que compartim, i una política de murs que substitueix la pluralitat per l’exclusió. Ceuta és l’escenari on aquesta erosió pren cos: una frontera que escenifica una sobirania ja minvant, una ultradreta que ven el mur com a salvació i un relat de postveritat que fa creïble l’espectacle. Aquesta conferència proposa llegir la fi del món comú no com un diagnòstic abstracte, sinó com una geografia concreta: la de l’Estret, la del mur, la del migrant convertit en boc expiatori d’un món perdut, i preguntar-nos si encara és possible defensar la regla comuna sense trencar-la. 

Accés lliure fins a exhaurir localitats (95 persones). 

Filosofia i ciència: existeix l’atzar en el nostre món?
20.00 – 22.00 / Casa Golferichs
Amb Carl Hoefer 

Existeix l’atzar, en un sentit objectiu (o fins i tot ontològic), en el nostre món? Moltes persones creuen que la resposta és «sí», i que ho sabem des de fa un segle, quan va néixer la mecànica quàntica. Però la qüestió no és tan senzilla. La noció d’atzar objectiu és controvertida, i no és clar que la mecànica quàntica no sigui compatible amb el determinisme físic. Junts explorarem aquesta dificil qüestió. 

Per assistir a aquesta activitat cal inscripció prèvia a través d’aquest enllaç (les inscripcions estaran disponibles a partir del 16/11 a les 10h).

Efemèrides. Michel Foucault, Hilary Putnam i Iris Marion Young
9.00 – 11.00 / Llibreria Calders
Amb Lluís Aguiló, Genoveva Martí i Núria Sara Miras 

Enguany commemorem, com ja és tradició amb les ponències més matineres del festival a la Llibreria Calders, el centenari del naixement de Michel Foucault i Hilary Putnam, tots dos nascuts el 1926, i els vint anys de la mort d’Iris Marion Young (2006). Tres pensadors que, des de perspectives molt diferents, ens han ajudat a repensar qüestions com el poder, el coneixement, la veritat, la justícia, la diferència i la vida en comú. Amb especialistes, des de perspectives diverses, i acompanyats d’un bon esmorzar! 

Accés lliure fins a exhaurir localitats (40 persones).

Les nenes, els nens i els joves pensen al Pensa
9.30 – 12.30 / Aules de la Facultat de Filosofia de la UB
Amb Grup IREF

L’activitat consisteix en una trobada entre alumnat de centres de primària i ESO que formen part de la xarxa Filoscoles/Filoinstis i que es troben per reflexionar i dialogar al voltant d’un tema. Enguany, els nens, nenes i adolescents participants faran una reflexió ètica i filosòfica a l'entorn del tema de la veritat. 

Activitat exclusiva per a alumnat de la xarxa Filoscoles/Filoinstis.

La filosofia a l'àgora digital: La divulgació filosòfica a l'era de les xarxes socials
12.00 – 14.00 / Espai per determinar
Amb Enric Fernández Gel, Alba Lafarga i José Díez

La irrupció de les xarxes socials ha modificat quasi tots els aspectes de la nostra existència, inclòs l'accés al coneixement, la cultura  i la seva difusió. En aquesta activitat conversarem sobre la divulgació de la filosofia i el pensament a youtube i les xarxes socials amb dos joves youtubers amb milers de seguidors als seus canals de difusió de filosofia i pensament: Enric Fernández Gel ("Adictos a la Filosofia") i Alba Lafarga ("Videoensayos sobre pensamiento y cultura popular"). 

Accés lliure fins a exhaurir localitats.

El mirall trencat: quan surts d’una secta.
Visionat del documental d’El País “Expulsats dels Testimonis de Jehovà” i taula rodona
12.30 – 14.00 / Pati Manning – Auditori
Amb Natán Verdés, Rebeca Carranco, Miguel Perlado i Abigail Aleu 

Què passa quan la comunitat que t’ha donat un món, identitat i sentit de vida es converteix, de sobte, en el teu enemic? Aquesta activitat proposa una immersió en la realitat amagada rere la sortida d’un grup sectari. La sessió proposa el visionat del documental «Expulsats dels Testimonis de Jehovà» (El País), que recull el testimoni directe de persones que han viscut en primera persona el trencament amb la comunitat i les seves famílies. L’activitat combina el visionat del documental amb una taula rodona, la qual comptarà amb la participació de la periodista i creadora del documental, Rebeca Carranco; el psicòleg expert en sectes, Miguel Perlado; l’advocada i vocal legal de l’Associació Espanyola de Víctimes dels Testimonis de Jehovà, Abigail Aleu; i el secretari d’aquesta associació i graduat en filosofia, Natán Verdés. Es tractaran temes com la manera de detectar dinàmiques sectàries, on acaba la pertinença voluntària i comença el control, el paper dels mitjans de comunicació, els límits de la llibertat religiosa, les conseqüències psicològiques de sortir d’aquests grups i com aquestes dinàmiques es reprodueixen avui en molts altres àmbits de la societat, com ara les criptosectes, els entorns de teràpia o les xarxes socials. 

Accés lliure fins a exhaurir localitats (95 persones).

Podcast filosòfic. Escriure amb sang aliena: sobre creació, vampirs i plagiaris
17.00 – 19.00 / Pati Manning – Auditori
Amb Montserrat Crespín i Mercedes Abad 

On son els límits entre la inspiració en persones reals i l’apropiació de les vides dels altres per a propòsits creatius? És lícit instrumentalitzar la vida dels altres per la creació artística –literària, musical, cinematogràfica...? De la mà de l’escriptora Mercedes Abad, qui, a la seva darrera novel·la «Escuela de escritura» (2023), circula al voltant d’aquests temes, conversarem sobre vampirisme, plagi i autoficció. Des de la literatura i la filosofia intentarem dialogar sobre els límits de l’autoria artística quan empra la vida i la intimitat alienes com a material.  

Accés lliure fins a exhaurir localitats (95 persones).

Exercicis sobre la desimaginació. Internet, IA i un nou règim de visibilitat
17.30 – 19.00 / Lleialtat Santsenca – Auditori
Amb Hernán Borisonik, Carmina Frankel i Mario Santamaría 

Vivim en un entorn saturat d’imatges, però cada vegada tenim més dificultats per articular-les de manera significativa. Processos que condicionen fonamentalment la nostra vida quotidiana, com ara les infraestructures d’internet, les finances o la intel·ligència artificial, operen a escales i a nivells d’abstracció que desborden les nostres capacitats habituals de representació. Hem anomenat aquest fenomen «desimaginació». Aquesta activitat proposa abordar aquesta problemàtica a partir de la intersecció entre la filosofia i les pràctiques artístiques que treballen amb la dimensió visual. A partir d’una introducció conceptual, l’investigador Hernán Borisonik plantejarà la hipòtesi de la desimaginació com a tret estructural de la contemporaneïtat, tot posant en relleu el desplaçament en la relació entre imatge, coneixement i experiència. 

La conversa continuarà amb Carmina Frankel (fotògrafa i filòsofa) i Mario Santamaría (artista visual), amb l’objectiu de posar en tensió la materialitat del món digital i fer visibles sistemes que sovint es presenten com a immaterials o invisibles.  La idea general, lluny d’oferir respostes tancades, és organitzar una trobada al voltant d’una sèrie d’«exercicis», és a dir, d’intents d’observar i imaginar allò que, en principi, queda fora del règim de visibilitat. Què vol dir fer visible una infraestructura? Fins a quin punt la visibilitat produeix comprensió? Com pot l’art intervenir en els límits de la nostra imaginació tècnica? Es tracta d’obrir un espai d’exploració compartida sobre les formes del món que habitem, les que percebem i les que deixem de percebre. 

Accés lliure fins a exhaurir localitats (150 persones).

Imaginació insubmisa: pràctiques artístiques i resistència política
17.30 – 19.00 / Ca la Dona
Amb Júlia Lull Sanz i FemArt

La relació entre política i imatge constitueix un dels trets fonamentals de la contemporaneïtat. No només per la centralitat d’allò visual en la vida quotidiana, sinó perquè les imatges participen activament en la configuració de la percepció, els afectes i les formes de sensibilitat col·lectiva. Pensar les imatges implica desplaçar el pensament cap a territoris que excedeixen el llenguatge discursiu i la representació racional, obrint espais on el cos, la matèria i l’experiència sensible esdevenen també formes de coneixement. 

Les imatges i les pràctiques artístiques no són simples reflexos del món, sinó dispositius capaços d’afectar subjectivitats, alterar imaginaris i activar processos de transformació social. En aquest sentit, poden esdevenir formes d’«organitzar el malestar» quan els exercicis textuals o purament analítics resulten insuficients per abordar les tensions i els conflictes del present. La pràctica artística apareix així com un espai privilegiat des d’on explorar la relació íntima entre sensibilitat i resistència política, cos i imaginació, experiència i emancipació. Tal com assenyala Nawal El Saadawi, la creativitat no és una qualitat excepcional ni un privilegi reservat a unes poques persones, sinó una capacitat comuna profundament vinculada al que anomena «sentit comú» en el seu sentit més radical: allò compartit i, alhora, sistemàticament reprimit. 

Des d’aquesta perspectiva, pensar la imatge com a pràctica política implica assumir la seva potència per modelar la sensibilitat col·lectiva, convocar comunitats de desig i obrir escletxes cap a futurs no determinats per la lògica del mercat ni pels imaginaris hegemònics. Els objectes artístics deixen així de ser objectes destinats únicament a la contemplació o al consum per esdevenir superfícies d’experimentació, espais d’actuació i forces capaces d’activar processos d’insubmissió i transformació. En un món saturat de càmeres, pantalles i fluxos visuals, sovint hem estat relegades al paper d’espectadores obedients davant d’iconografies que modelen els desitjos i estandarditzen les formes de representació. Recuperar la capacitat de crear imatges significa també reapropiar-nos de la possibilitat de transformar la realitat i de produir formes sensibles capaces de desbordar els límits imposats. 

Aquesta proposta s’inscriu en una perspectiva transfeminista i situada que entén la pràctica artística com un procés relacional, encarnat i col·lectiu. Les imatges poden entendre’s també com a camps de força del desig. Tot allò que desborda els formats legitimats per la indústria cultural, el que no pot ser fàcilment etiquetat, mercantilitzat o normalitzat, troba lloc en aquest excés del desig, en aquesta dimensió afectiva i col·lectiva de la creació. És aquí on la pràctica artística pren sentit polític. Aquest projecte parteix de la idea que la potència de les imatges no resideix únicament a expressar els desitjos de qui les produeix, sinó a crear dispositius a través dels quals el desig pugui emergir, compartir-se i esdevenir col·lectiu. L’activitat s’estructura en tres fases: activació sensible, pràctica creativa col·lectiva i posada en comú. 

Accés lliure fins a exhaurir localitats.

Cibernecròpolis: la mort a l’espai dels videojocs
18.00 – 19.30 / Espai Herder
Amb Ana Alcalá i Cristina Martínez Sallarés 

El seminari tindrà una durada aproximada d’una hora, seguida de 30 minuts de preguntes i reflexions. Girarà al voltant del concepte dels ciberespais en els videojocs, centrant-se especialment en el significat de la mort en aquest context. En primer lloc, es farà una introducció al concepte d’espai digital per, posteriorment, explorar-ne dues dimensions diferents. D’una banda, s’abordarà la qüestió de les «necròpolis dels jocs en línia», analitzant què significa la desaparició de videojocs com els MMOs i MMORPGs i les conseqüències que això té per als espais digitals i les seves comunitats. D’altra banda, s’explorarà el paper de la mort en la narrativa dels videojocs, reflexionant sobre com es representa, per què hi apareix i què aporta a l’experiència estètica i narrativa del jugador. 

Accés lliure fins a exhaurir localitats.

Obra de teatre. «Àiax», de Sòfocles
19.00 – 20.30 / Lleialtat Santsenca – Auditori
Amb Jordi Pon i Gurguí i Isaac Valencia a la direcció. I amb els següents intèrprets: Isolda Carreras, Pedro José Vinagre, Matthew R. Aloy, Pol Ricart, Hayk Santrosyan, Hèctor Luque, Mercè Boneta, Bruna Lloret i Samuel Bališ. 

Una representació teatral de la tragèdia clàssica Àiax, de Sòfocles, a càrrec d’estudiants del Grau de Filosofia de la Universitat de Barcelona. «Els encontorns de Troia estan de dol després de la mort d’Aquil·les. Només Ulisses i Àiax igualaven en valentia l’heroi. Tanmateix, només un d’ells, Àiax, havia de patir encara les conseqüències de les seves constants ofenses als déus. Una fatalitat divina fa caure la follia sobre seu i comet uns actes imperdonables. Caurà també ell sota el pes de la culpa o podrà trobar el perdó dels déus i dels homes?» 

Accés lliure fins a exhaurir localitats (150 persones).

What is it like to be me?
18.30 – 20.00 / L’Autèntica
Amb Anna Giustina, Ester Vendrell, Roberto Fratini i Alicia R. Campi

La peça What is like to be me? se situa en la intersecció entre la dansa contemporània i la filosofia. Explora la interacció entre experimentar-se a un mateix, conèixer-se a un mateix, donar-se forma a un mateix i comunicar-se, a través de tres eixos principals. Primer, només jo puc saber com és ser jo. Segon, saber com és ser jo configura qui soc. I finalment, hi ha alguna manera que tu puguis entendre com és ser jo? Per a qualsevol persona, com és ser ella mateixa té a veure amb tenir experiències propies. Tota experiència —sentir dolor, estar enamorat, tenir un fill, perdre una persona estimada, ser violat, ser negre...—, pot conèixer-se només si es viu en primera persona: si mai no ho has experimentat, no pots saber com és tenir-la. I, a més, el que aprens en viure una experiència nova et transforma radicalment, tal com mostra la filòsofa L. A. Paul. Arribar a saber com és viure una determinada experiència configura el teu jo; defineix o redefineix qui ets. Així doncs, podrien els altres arribar a entendre com és ser jo? Si jo no els ho puc explicar, com ho sabran? Potser la imaginació hi pot ajudar, com suggereix la filòsofa Amy Kind. Potser l’art hi pot ajudar. Potser la dansa hi pot ajudar. Donem-li una oportunitat. L’actuació, per part d’Anna Giustina, anirà seguida d’una conversa entre la ballarina i la resta de ponents sobre la possibilitat que la dansa i la filosofia col·laborin en l’elucidació de totes aquestes qüestions. 

Accés lliure fins a exhaurir localitats (40 persones).

Cloenda. Prêt-à-rester. Hereus del residu
21.00 – 21.30 / Lleialtat Santsenca – Auditori
Amb Pau Matas i Grup BIVAC 2026 

És una acció performativa, amb dramatúrgia i direcció de Pau Matas, que reflecteix com el residu propi deixa de ser una idea per convertir-se en una materialitat que roman a l’espai físic i que adquireix, així, una realitat mundana. El grup BIVAC 2026 es converteix en un equip de producció que recull els objectes acumulats en una sobretaula i es pregunta: què fem amb tota aquesta merda? Davant d’uns costums i unes normes heretades, unes restes d’allò viscut i unes vivències anteriors, aquesta peça es converteix en una reflexió compartida sobre el residu, la resta, la restància i el rastre. 

Accés lliure fins a exhaurir localitats (150 persones).

Cloenda. Sopar col·lectiu i vetllada musical
21.00 – 22.30 / Lleialtat Santsenca – Auditori

Festa de cloenda de la tretzena edició del Festival Barcelona Pensa. Sopar gratuït a càrrec de l’organització amb acompanyament musical. 

Accés lliure fins a exhaurir localitats (150 persones).