XII edició, del 17 al 21 de novembre 2025

Hem d’obeir el Dret?
11.00 - 13.00 / Facultat de Filosofia de la UB - Seminari de filosofia
Amb Jesús Muñoz Almazán, Martí Colom Nicolau i Gonzalo Fernández Codina.

Professors i investigadors en Filosofia del Dret respondran la pregunta que dona títol a l'activitat, que obre una gran oportunitat per debatre sobre diversos conceptes iusfilosòfics com la desobediència, la revolució, la llei o els drets subjectius. El col·loqui donarà la paraula al públic perquè faci preguntes i suggeriments als ponents.

Accés lliure fins exhaurir localitats (40 persones).

Fragilitats
13.00 - 14.30 / Facultat de Filosofia de la UB – Seminari de filosofia
Amb Fina Birulés, Jordi Dot, Stefania Fantauzzi, Begonya Sáez i Pere Puig.

Amb la proposta Fragilitats ens submergim en el diàleg entre les imatges suggeridores dels vídeos de l’artista Pere Puig i les paraules d’Hannah Arendt sobre el que ella considera que és la condició fonamental de l’existència humana: la fragilitat. Després de la projecció dels vídeos, d’una durada d’uns 10 minuts, es farà un debat filosòfic on es reflexionarà sobre la fragilitat a partir d’aquest diàleg entre imatge i paraula.

Accés lliure fins exhaurir localitats (40 persones).

Sobre l'estatus moral de mentir i enganyar
18.00 - 20.00 / Llibreria la Memòria
Amb Andrea Huete i Teresa Marques.

Tradicionalment, s'ha considerat que mentir és un acte moralment reprovable que hauria de ser evitat. Emprar l'engany esquivant astutament la mentida és una pràctica històrica que continua sent molt comuna. En filosofia, autors com Kant consideren que enganyar així és moralment millor que mentir. D’altres, com Bernard Williams i Jennifer Saul, no hi estan d’acord. És més acceptable enganyar que mentir? És pitjor? Depèn de cada cas? O senzillament no hi ha diferència moral entre tots dos actes? Andrea Huete i Teresa Marques ens faran reflexionar sobre aquestes qüestions en aquest cafè filosòfic. 

Accés lliure fins exhaurir localitats (30 persones).

Audioguia filosòfica. Relat, silenci i escolta. 
18.30 - 20.00 / La Virreina Centre de la Imatge
Amb Laura Benítez Valero.

Audioguia filosòfica a l’exposició El retorno de la mirada. La tarea política de narrar, de Paloma Polo. Aquesta trobada proposa escoltar des d’on narrem —des del lloc que habitem, el cos que recorda, la mirada que s’obre o s’esgota —, reconeixent que tot relat neix d’una posició, d’una ferida, d’un desig. Des d’aquí, l’escolta esdevé una forma de cura i de resistència. Escoltar més enllà de l’oïda, escoltar com qui toca, com qui es deixa afectar per freqüències altres. Hi ha veus que no habiten el relat hegemònic sinó els seus marges trencats. Escoltar-les no és un acte de generositat, sinó una forma de despossessió: deixar que la pròpia veu s’esquerdi perquè hi pugui ressonar allò inaudible.

Per assistir a aquesta activitat cal inscripció prèvia a través d'aquest enllaç.

Cafè continental. On es pensa Barcelona? Els espais de pensament a debat
18.30 - 20.00 / Facultat de Filosofia de la UB - Aula 411
Amb Martí Sarri Vila, Antoni Vicens Lorente i Arià Paco Abenoza.

En un moment en què la crisi sembla haver-se convertit en la nova normalitat i els grans reptes del segle ens amenacen més fortament que mai, quin ha de ser el paper de la filosofia? Com s’han d’abordar les problemàtiques del present? Aquest acte pretén posar el focus en el com de la filosofia; en els espais de pensament i discussió filosòfica que fan fèrtil el debat i que permeten incidir en la realitat. Quin ha de ser el rol del filòsof a Barcelona? Quins són els formats i espais de pensament que fan fructífera la incisió en les problemàtiques del món contemporani? Quin ha de ser el paper dels joves en aquesta construcció de xarxa intel·lectual? I el de les institucions? Com podem dialogar amb experiències de pensament horitzontal, com ara el Col·legi de Filosofia? A través de diferents veus, es pretén veure com s’han abordat les problemàtiques socials des de la vessant de la filosofia en un passat, analitzar com es fa actualment i, per últim, veure quins indicis tenim per atalaiar un futur desitjable en termes de debat públic en una era que es presenta plena de reptes.

Accés lliure fins exhaurir localitats (50 persones).

Del reggae al trap: pensament i esperit polític de la música negra
19.00 - 20.30 / Antic Teatre
Amb Pau Torner i Pablo Macho Otero.

De Bob Marley a Gucci Mane, d’Obrint Pas fins a la Pawn Gang passant per Rosalia i Adala: quin esperit anima les diferents branques de la gran família musical afroamericana? Podem traçar alguna continuïtat —més enllà de l’expressió purament rítmica o sonora— entre aquests gèneres tan diversos? Quina plaça hi ocupa la reflexió política sobre el nostre món? La necessitat de pensar, aprendre i reivindicar una de les manifestacions culturals més universals de la contemporaneïtat ens convida a explorar les raons del seu èxit. Des dels seus orígens fins avui, la música negra —amb els seus múltiples gèneres i expressions— anima tot un seguit de motius que transcendeixen els qualificatius i les descripcions més gastades, i obren la porta a una comprensió més profunda de la seva força cultural i política. La trobada també inclou la col·laboració de l'artista Adala que tancarà l'acte cantat una cançó. Run di riddim selecta!

Accés lliure fins exhaurir localitats.

Projecció i col·loqui. È a questo punto che nasce il bisogno di fare Storia (Constanze Ruhm, 2024)
19.00 – 21.00 / Zumzeig. Cinema Cooperatiu
Amb Constanze Ruhm, Lorena Fuster, Hypatia Pétriz i Elena Laurenzi.

La cineasta Constanze Ruhm ha dedicat diversos films al feminisme italià dels anys ’70. Entre ells hi trobem la seva darrera pel·lícula, È a questo punto che nasce il bisogno di fare Storia (2024), que versa sobre la figura, l’univers i l’obra de Carla Lonzi i altres activistes, col·lectius i artistes feministes, tot traçant relacions inèdites entre temps històrics i emprant també diversos materials que provenen de la recerca en arxius. Es projectarà la pel·lícula (V.O. subtitulada) i tot seguit hi haurà un col·loqui amb la directora i tres investigadores del Seminari Filosofia i Gènere.

Accés lliure fins exhaurir localitats.

“Delulu is NOT the new solulu”: Deliri, fantasia i realisme capitalista
11.00 - 13.00 / Facultat de Filosofia de la UB – Sala Jane Addams
Amb Adrià Porta Caballé, Ricard Munné i Xavier Bosch.

“Delulu is the new solulu” sembla ser una de les noves filosofies de moda a TikTok. Ets pobre? Les teves condicions laborals són una merda? Estàs deprimit perquè no tens esperança? Doncs “delirar és la solució”: simplement fingeix que no és així. En aquesta xerrada ens preguntarem per què el “realisme capitalista” que pronosticava Mark Fisher ens fa justament més difícil d’acceptar la realitat. Utilitzant termes robats de la psicoanàlisi tals com “psicosi”, “fantasia” i “deliri”, o la distinció freudiana entre “principi de realitat” i “principi de plaer”, ens preguntarem per què el “realisme capitalista” es fa avui dia molt més fàcil d’acceptar que el realisme polític.

Accés lliure fins exhaurir localitats (142 persones).

Amares Azielos. El dret a la imatge en espais de privació de llibertat
18.30 - 20.00 / Llibreria Finestres
Amb Carol Priego, Gal Wachs, Sandra Membiela Carro, Miriam Martí i Amina Lahyani.

Amares Azielos. El dret a la imatge en espais de privació de llibertat parteix d’uns tallers de fotografia alternativa al Centre Penitenciari de Joves de la Roca del Vallès, amb la participació de fotògrafes i voluntàries. El projecte reflexiona sobre com la privació de llibertat sovint comporta també la negació d’accés a la pròpia imatge i a la capacitat de construir una memòria visual pròpia. La proposta traça un paral·lelisme amb les figures femenines oblidades de la història de la fotografia, obrint un espai per a veus i relats no hegemònics.

Accés lliure fins exhaurir localitats.

Sobre l’omnipotència divina
18.30 – 20.30 / Llibreria Alibri
Amb Adrià Solís, Marta Campdelacreu i Abel Miró.

Els debats metafísics han estat presents al llarg de tota la història de la filosofia i s’han desenvolupat en totes les tradicions. Les qüestions de caràcter metafísic sobre Déu en són un exemple destacat. En aquesta sessió, metafísics i metafísiques tant de tradició analítica com clàssica, vinculats a la red española de Metafísica (reM), presentaran i debatran sobre l’omnipotència divina. Així, es posa de manifest l’interès dels membres de la reM per avançar en la recerca sobre temes metafísics fonamentals i es valora i reivindica la integració de les aportacions de cadascuna de les tradicions filosòfiques.

Accés lliure fins exhaurir localitats (45 persones).

Arquitectura i fenomenologia: estratègies per a la resistència comunitària
19.00 - 20.30 / IDRA – Institut de Recerca Urbana de Barcelona
Amb Marina Povedano i Pau Pedragosa.

Les ciutats contemporànies requereixen models urbans que enforteixin la cohesió social i la resiliència comunitària. Dues estratègies que poden transformar espais urbans en nodes de trobada són els bancs del temps i les infraestructures esportives lleugeres. Ambdós models reconeixen que l'espai urbà és una realitat viscuda on el cos, la percepció i el discurs –veure i ser vist, parlar i ser escoltat– juguen un paper fonamental en l'experiència i la interacció social. Aquest enfocament fenomenològic posa de manifest com les pràctiques corporals i discursives constitueixen un espai “entre”, interactiu, i donen el sentit comunitari de l'entorn. Per exemplificar-ho, es presenta un projecte participatiu de Sant Adrià del Besòs que aplica aquests principis en l'àrea de Les Tres Xemeneies.

Accés lliure fins exhaurir localitats.

La filosofia en el teatre de Václav Havel

20.00 - 21.30 / Sala Beckett
Amb Carles Goñi, Jordi Gràcia, Carla Ricart i Eulàlia Soriano (actors i actrius de la lectura), Josep Montserrat (UB i Edicions UB) i Jordi Casasampera (autor del llibre).

Presentació del llibre La filosofia de l’escena teatral en Václav Havel (Edicions UB, 2025), acompanyada de la lectura dramatitzada d’una breu peça inèdita de Havel: Cinc tietes, de 2010. L’esquetx és una seqüela de la peça Vernissatge, de 1975, la segona obra —després d’Audiència, del mateix any— on apareix el personatge de Ferdinand Vaněk. Aquest personatge és una troballa dramàtica de Havel i esdevé vehicle de nombroses consideracions filosòfiques, que hom pot fer arrencar en Sòcrates i Plató i que tenen en Jan Patočka —en connexió amb la seva fenomenologia—, un referent molt influent en el pensament de Havel. La relació entre Havel i Patočka té el seu punt àlgid en el lideratge del manifest pels drets civils Carta 77, que comportarà la mort de Patočka a causa dels interrogatoris policials i una condemna de presó per a Havel, que vint anys després esdevindria el primer president post-soviètic de Txecoslovàquia. El llibre aprofundeix en els aspectes polítics, filosòfics i teatrals del període 1975-78.

Accés lliure fins exhaurir localitats (30 persones).

Obra de teatre. Electra

19.00 - 21.00 / Nau Bostik (Nau Km14)
Amb l’Aula de Teatre de la Facultat de Filosofia (UB). Intèrprets: Iso Carreras, Yanka Cotignola, Jordi Pon, Ana Beatriz de Queiroz, Matthew Rodríguez, Aluenda Smeeton, Isaac Valencia, Adrià Vilaseca; Vestuari i telons: Paloma Viana Ruiz; Direcció: Guillem Galmés Riera.

Electra és un bany de sang, una venjança de venjances, la culminació de segles de disputes dins de la mateixa família. Els nostres protagonistes són hereus d'una nissaga que s'ha donat sang a si mateixa. Uns fills exiliats buscaran venjar la mort del pare. És justa la venjança amb sang? S'ha de pagar el mal amb mal? Fins i tot quan significa matar la pròpia mare?

Accés lliure fins exhaurir localitats (150 persones).

Desinformació i mitjans de comunicació. Negabilitat i biaixos en premsa i xarxes socials
13.00 – 15.00 / Pati Manning – Sala Plató
Amb Andrés Soria Ruiz.

En aquesta sessió s'introduirà els assistents a la noció de missatge negable en premsa i xarxes socials d'una manera pràctica. Es presentaran els conceptes d'inferència pragmàtica i de negabilitat, que s'il·lustraran mitjançant exemples provinents de la premsa i les xarxes. Es posarà èmfasi en la selecció de termes i en la noció de dog-whistle, és a dir, la possibilitat d'enviar un missatge que només entengui una part del públic. A més, discutirem com diversos activistes han reaccionat públicament a la manera tendenciosa d'expressar-se de certs mitjans a través de la “correcció de titulars”, pràctica popularitzada per l’activista i acadèmica Assal Rad. La sessió inclourà un taller en què es convidarà els assistents a corregir titulars tendenciosos i a generar exemples propis de discurs problemàtic.

Accés lliure fins exhaurir localitats (35 persones).

Filosofia, art i ciència: diàlegs i desafiaments transdisciplinaris
16.00 – 18.00 / Activitat en línia en el següent enllaç: per determinar.
Amb Alberto Carrera, José Díez, Sofía Falomir, Jesús María Galech, Susana Gómez i María Antonia González Valerio.

Ciència i art s’acostumen a pensar com a àmbits independents o, fins i tot, oposats. Aquesta taula té com a propòsit obrir un diàleg al voltant dels desafiaments conceptuals en què convergeixen la filosofia, l’art i la ciència en els àmbits de la docència, la recerca i la creació. També vol explorar àmbits de treball transdisciplinaris en els espais universitaris i comunitaris.

I tu què faries? És possible parlar d'ètica i de pensament a la televisió?
18.00 – 19.30 / Espai per determinar
Amb Jordi Font, Oriol Nolis i Joan Salicrú.

A principis de 2026 el nou canal en català de Televisió Espanyola -La2cat- estrenarà un nou programa de televisió produït per Crisàlide i amb el segell editorial de la revista Valors que es titularà 'I tu què faries?'. El programa ha pres forma a partir de la secció Dilemes ètics, que des de fa deu anys la revista publica mensualment a les seves pàgines i va a cura de Soraya Hernández, sociòloga i experta en bioètica. La versió televisiva d’aquesta secció la presentarà el periodista i advocat Patrick Urbano, que acompanyat d’experts en la matèria plantejarà cada setmana a l’audiència un dilema ètic vinculat a la quotidianitat i que pugui interpel·lar a la majoria de l’audiència.

Conflictes de la democràcia com a forma de viure: un projecte comunitari d’arts vives. Sessió preparatòria
18.00 - 21.00 / Facultat de Filosofia de la UB – Aula 402
Amb Just Serrano, Jaume Sangrà Armengol i María Paula Sabogal Serrano.

Aquesta activitat s'articula en dues parts: aquesta sessió preparatòria, i un col·loqui obert que tindrà lloc el dijous 20 (vegeu programació més avall). Per assistir a aquesta sessió preparatòria cal inscriure’s prèviament a través del següent formulari: https://forms.cloud.microsoft/e/GbK1mWU79J. Les persones que participin a la sessió preparatòria hauran d'assistir també al col·loqui.

La proposta combina la creació artística col·lectiva amb la reflexió filosòfica per explorar la democràcia com a forma de vida. El projecte, fruit de la cooperació entre el projecte de recerca de la Universitat de Barcelona “La democràcia com a forma de vida” i l’artista Jaume Sangrà, amb el suport del Dau al Sec i Teatre Arnau Itinerant, consisteix en una intervenció d’arts vives –una peça d’arts escèniques– on prepararem, amb les persones assistents a la sessió preparatòria, escenes que abordin els conflictes, tensions i possibilitats que sorgeixen en els processos de democratització de les relacions socials, per exemple en l’àmbit de la família, la feina i la universitat. Les sessions combinen l’experimentació escènica amb un espai de debat compartit posterior, on es comentaran les escenes i els plantejaments del muntatge a partir dels conceptes de democràcia, conflicte, crisi i transformació social.

Conferència central. El segle no és deleuzià
18.30 – 20.30 / Ateneu Barcelonès - Sala Sagarra
Amb Marina Garcés. Presenta: Ekhi L. De la Granja.

Michel Foucault va fer famosa la profecia que el segle seria deleuzià. No sabem a quin temps es referia, si al segle aleshores en curs o al que estem vivint nosaltres ara. Segurament no es tractava d’un temps cronològic sinó d’una temporalitat altra. Des d’aleshores, s’ha imposat el lloc comú d’afirmar que finalment el deleuzianisme ha coincidit amb les lògiques difoses i flexibles del neoliberalisme en totes les seves expressions. La proposta d’aquesta conferència és desmentir aquest lloc comú, a través de l’aproximació actualitzada a alguns del conceptes clau de Deleuze i d’alguns dels seus interlocutors. 

Per assistir a aquesta activitat cal inscripció prèvia a través d'aquest enllaç: https://ateneubcn.cat/form-conf-filosofia-nov2025/

Filosofia per a pingüins. Salut mental i lluita de classes
20.00 - 21.45 / Nau Bòstik – Sala Roman Polankik
Amb Joan González Guardiola, David Gozálvez Cintas (DJ Heydigger), Rosana Cortés Garrido, Natán Verdés Bertolín.

“Filosofia per a pingüins” és un esdeveniment en el qual es fan xerrades de filosofia amb tocs performatius, i en què l'humor, la poesia i la música s'entrellacen sense perdre el rigor conceptual. El seu objectiu és apropar la filosofia al públic no especialitzat d’una manera interactiva i entretinguda. Cada esdeveniment tracta una temàtica i un autor, portant així els conceptes a reflexions sobre l’actualitat. En aquesta ocasió, “Salut mental i lluita de classes” pretén reflexionar sobre l’entrecreuament entre el reconeixement de la diversitat neurodivergent i les transformacions que ha patit en les darreres dècades el concepte de “lluita de classes”.Accés lliure fins exhaurir localitats (70 persones).

Efemèrides. Gilles Deleuze, Gottlob Frege i Hannah Arendt
9.00 – 11.00 / Llibreria Calders
Amb Lluís Aguiló, Josep Macià i Lorena Fuster.

Enguany commemorem, com ja és tradició amb les ponències més matineres del festival a la Llibreria Calders, l’aniversari del naixement de Gilles Deleuze (1925), el centenari de la mort de Gottlob Frege (1925) i el cinquantenari de la mort d’Hannah Arendt (1975). Amb especialistes, des de perspectives diferents, i acompanyats d’un bon esmorzar!

Accés lliure fins exhaurir localitats.

Les nenes, els nens i els joves pensen al Pensa
9.30 – 12.00 / Aules de la Facultat de Filosofia de la UB
Amb Grup IREF.

Trobada interescolar, ja habitual al Barcelona Pensa, d'alumnat de centres de primària i ESO que formen part de la xarxa Filoscoles/ Filoinstis, reunits per reflexionar i dialogar al votant d’un tema. Enguany, a partir de la invitació del Pensa a introduir la Global Science Opera, els nens, nenes i adolescents participants faran una reflexió ètica i filosòfica a l'entorn del tema de l’aigua.

La dimensió moral de l’obra pictòrica en les novel.les d’Iris Murdoch
11.00 - 13.00 / Facultat de Filosofia de la UB – Seminari de filosofia
Amb Margarita Mauri, Víctor Geira i Èric Reüll.

S'explicarà la importància de l'art en l'ètica d'Iris Murdoch a partir de la presentació visual d'un recull de pintures mencionades en diferents novel·les de l'autora. Per a cada pintura, es realitzarà una anàlisi pictòrica, tot destacant-ne, si n'hi ha, els seus aspectes morals, així com la seva relació amb la trama i els personatges de la novel·la.

Accés lliure fins exhaurir localitats.

Estrena de la Global Science Opera
13.00 – 15.30 / Edifici històric, Universitat de Barcelona – Aula Magna
Amb Gloria Arbonés, Oded Ben-Horin, Carmen Díez, Marta Garcia, i alumnat de la xarxa Filoscoles/ Filoinstis.

Global Science Opera (GSO) és la primera iniciativa que produeix i interpreta òperes a l’entorn de temàtiques científiques. Promoguda des de 2015 per una xarxa global de científics, institucions artístiques, escoles, universitats i projectes de tots els continents, la GSO és una iniciativa educativa que es fa realitat cada any gràcies a la retransmissió coordinada des de diferents llocs del món. Aquest any, en motiu de l’Any Internacional per a la Preservació dels Glaciars de les Nacions Unides, la GSO tractarà sobre l'aigua. Al Barcelona Pensa retransmetrem l’estrena mundial en streaming d'aquesta òpera científica interpretada per estudiants de més de 20 països. Obriran l’acte Oded Ben-Horin, coordinador de la GSO, presentant-nos el projecte; Marta Garcia, oceanògrafa i professora de ciències ambientals a La Salle Premià, centre participant a la GSO d’enguany; i Gloria Arborès, directora d’IREF, amb un grup d’infants i joves participants a l’activitat “Les nenes, els nens i els joves pensen al Pensa”, els quals ens explicaran com han treballat filosòficament sobre la temàtica de l'aigua.

Accés lliure fins exhaurir localitats (160 persones).

Taula rodona. Aigua, clima i sostenibilitat
16.00 – 17.30 / Edifici Josep Carner, Universitat de Barcelona – Aula 0.2
Amb José Díez, María Dulcinea Mejide, Marta García i Javier Martín Vide.

Molts dels fenòmens associats al canvi climàtic tenen l’aigua com a protagonista: l’elevació de la temperatura dels mars, els tornados, els huracans, les inundacions, el desgel i l’augment del nivell del mar, la desaparició d’espècies marines i molts d’altres. En aquesta taula rodona, diferents especialistes en ciències del clima i de la Terra exposaran els principals reptes de sostenibilitat als quals ens enfrontem davant el canvi climàtic i la seva incidència en relació amb l’aigua al nostre planeta.

Accés lliure fins exhaurir localitats (70 persones).

Podcast filosòfic. Mitjans de comunicació i democràcia
17.00 – 19.00 / Pati Manning – Auditori
Amb Montserrat Crespín i Virginia Solà Díaz.

El llenguatge funciona amb parelles —així, de la mà de la informació, del fet de donar notícia, apareix la desinformació, que no només significa manipular el relat dels fets, sinó també ometre’ls o donar-ne notícia insuficient, induint a la ignorància i causant greus perjudicis públics, i evidentment, esquerdant els règims democràtics. En un temps, el nostre, en què les tècniques de desinformació són cada dia més robustes, la defensa de la independència i de la credibilitat dels mitjans és un tema central per a salvaguardar les nostres democràcies. Els periodistes es troben sovint amb dificultats, i és per això que són fonamentals les eines deontològiques que ajudin a garantir la seva tasca i, en conseqüència, l’accés de la ciutadania a la informació sense biaixos o instrumentalitzacions. D’altra banda, els ciutadans hem de reflexionar sobre els nostres mecanismes epistèmics per confrontar i respondre a les “distorsions deliberades” de la realitat que avui es coneixen amb el nom, pretesament nou però inherentment equívoc, de “postveritat”. Sobre això volem parlar des de la filosofia i des del periodisme.

Accés lliure fins exhaurir localitats (95 persones).

Conflictes de la democràcia com a forma de viure: un projecte comunitari d’arts vives. Col·loqui obert 
17.30 - 19.30 / Facultat de Filosofia de la UB – Aula Magna
Amb Just Serrano, Jaume Sangrà Armengol i María Paula Sabogal Serrano.

Aquesta activitat s'articula en dues parts: una sessió preparatòria (vegeu programa d'activitats del dimecres 19), i un col·loqui. El col·loqui és obert a tothom. 
La proposta combina la creació artística col·lectiva amb la reflexió filosòfica per explorar la democràcia com a forma de vida. El projecte, fruit de la cooperació entre el projecte de recerca de la Universitat de Barcelona “La democràcia com a forma de vida” i l’artista Jaume Sangrà, amb el suport del Dau al Sec i Teatre Arnau Itinerant, consisteix en una intervenció d’arts vives –una peça d’arts escèniques– on prepararem, amb les persones assistents a la sessió preparatòria, escenes que abordin els conflictes, tensions i possibilitats que sorgeixen en els processos de democratització de les relacions socials, per exemple en l’àmbit de la família, la feina i la universitat. En aquest col·loqui obert es comentaran les escenes i els plantejaments del muntatge a partir dels conceptes de democràcia, conflicte, crisi i transformació social.

Accés lliure fins exhaurir localitats (236 persones).

Amistat, amor i gelosia
18.00 – 20.00 / Institut d’Estudis Catalans (IEC) – Sala Pere i Joan Coromines
Amb José Diez i Pablo Montosa.

Conversarem sobre la gelosia en les diverses formes de relacions amoroses, principalment l’amor romàntic i l’amistat. La gelosia és un tipus d’emoció que sembla vinculada amb el sentiment de possessió, i tant la cultura popular com la filosofia la presenten com quelcom constitutiu, o almenys inseparable, d’algunes formes d’amor, principalment de l’amor romàntic. Tanmateix, no és clar que la possessió i la gelosia siguin presents en tota forma d’amor, i en particular en aquella forma específica de fília que anomenem  amistat.

Accés lliure fins exhaurir localitats (88 persones)

Pedagogies crítiques. Educació crítica i creació artística: agència, dissens i emancipació
19.00 - 20.30 / ESMUC – Sala d’Orquestra
Amb Cristina Cubells Pérez i Alex Tentor Viñas.

L’activitat combina una exposició teòrica amb una petita acció escènica que creua el teatre infantil i la instal·lació sonora per posar a prova els límits i les potencialitats del concepte de dissens de Jacques Rancière, entès com a via d’emancipació que revisa els postulats de la tradició crítica. En concret, ens fixarem en com aquest dissens opera dins la categoria d’infància vinculada a la creació escènica, i ho farem a partir d’exemples que revelen una agència infantil inesperada tant per mitjà del cos com per mitjà de la paraula. Produccions com Five Easy Pieces de Milo Rau o Enfant de Boris Charmatz —on els nens actuen, parlen i es mouen d’una manera que se suposa aliena a la seva condició— serviran de punt de partida per discutir fins a quin punt la creació artística pot convertir-se en una forma d’educació crítica (més enllà de la infància). També qüestionarem el model de dissens pel que fa a les seves limitacions en termes de reparació o de resistència davant les injustícies epistèmiques descrites per autores com Miranda Fricker, i en estreta vinculació al concepte d’habitus de classe de Pierre Bourdieu. L’acció escènica que proposem vol mostrar com opera el caràcter de «desidentificació» infantil en creuament amb la creació sonora, prenent com a punt de partida un primer projecte anomenat Projecte Grimm i la seva relació amb l’estètica del grotesc (teaser: https://www.youtube.com/watch?v=7G8bIy9xqvI). 

Accés lliure fins exhaurir localitats.

El futbol té motius que la raó desconeix
19.00 - 20.30 / Espai Herder – Planta Baixa
Amb Miquel Seguró, Sique Rodríguez i Marta Montojo.

El filòsof Blaise Pascal va deixar escrit que el cor té motius que la raó desconeix, una frase encunyada en plena eclosió del racionalisme filosòfic europeu (s. XVII -s. XVIII) que s’ha utilitzat per reivindicar que, en alguns àmbits de l’experiència, cal buscar els motius de l’acció i de la passió en una característica humana que no és la mera i freda raó. Darrerament s’ha escrit filosòficament sobre un d’aquests àmbits, el futbol, tradicionalment allunyat de la reflexió filosòfica i de la mesura i prudència ètiques. El futbol és un esport que representa molt més que un joc d’onze contra onze, i ho representa perquè la societat veu en ell coses que no reconeix en altres àmbits. En aquesta trobada, relaxada i amena, ens aproparem a l’experiència del futbol des d’un punt de vista interdisciplinar i que incidirà en la seva capacitat per a vehicular experiències profundes que tenen a veure amb el misteri que en definitiva som els éssers humans.

Per assistir a aquesta activitat cal inscripció prèvia a través d'aquest enllaç: https://herdereditorial.com/planta-baja-el-futbol-te-motius-que-la-rao-desconeix

El sentit del gust
10.00 - 11.00 / Escola Pia Sant Antoni
Amb Valeria Campos.

Xerrada i conversatori que convida a reflexionar filosòficament sobre el gust, un dels sentits més oblidats i poc valorats tant pel pensament com per la cultura occidentals. Mentre la vista i l'oïda han estat sempre els sentits més estimats per la important funció que compleixen en el procés del coneixement, el gust ha estat abandonat al joc i al plaer de les nostres pràctiques quotidianes –com menjar i cuinar. Intentarem descobrir junts el potencial reflexiu, estètic, social i epistèmic del gust mitjançant converses i un interessant experiment que involucra directament la nostra llengua –i tota la nostra sensorialitat. L’objectiu és propiciar una experiència sensorial i estètica a partir d’una degustació simple.

Activitat exclusiva per a l’alumnat de l’Escola Pia Sant Antoni.

Comunicació, parla interna i salut mental
11.00 – 13.00 / Pati Manning – Sala Plató
Amb Víctor Verdejo, Elena Martínez, Marta Jorba, Pol Herrero i Daphne Bernués.

Com emprem el llenguatge articula com la salut mental i la neurodivergència són percebudes socialment i com les persones neurodivergents es perceben a si mateixes. En aquest simposi integrarem punts de vista filosòfics, psicològics i socials per reflexionar sobre com diferents estils de comunicació, emfatitzant l’ús de la parla interna, influeixen en diferents experiències relacionades amb la salut mental. La parla interna (la “veu interior" amb el qual ens parlem a nosaltres mateixos) ens permet pensar, regular el nostre comportament i emocions, i enriquir el nostre autoconeixement. Variacions en la parla interna (freqüència, contingut, absència…) han estat associades a diferents perfils de neurodivergència i salut mental i han suscitat un gran interès en les investigacions més recents. El simposi combinarà la presentació de treballs acadèmics amb una perspectiva situada i experiencial des de l’autisme.

Accés lliure fins exhaurir localitats (35 persones).

La divulgació científica: virtuts i límits
12.00 - 14.00 / Centre Cívic Casa Golferichs
Amb Jose Díez, Javier Santaolalla i Albert Solé.

Internet i les xarxes socials han suposat una autèntica revolució en l’accés a la informació i, en particular, en la informació científica, alhora que han afavorit l’aparició de nombrosos comunicadors i fòrums de divulgació de la ciència. Tanmateix, al mateix temps proliferen entorns en què s’utilitza suposada informació científica per manipular, desinformar o fins i tot estafar. En aquesta taula, científics i divulgadors conversaran sobre les virtuts i els límits de la divulgació científica en la nostra era de la informació.

Per assistir a aquesta activitat cal inscripció prèvia a través d'aquest enllaç: per determinar

L’amiga mort
12.45 - 13.45 / Institut Les Corts
Amb Mariona Farreras Artigas.

Ens costa molt imaginar-nos la mort (perquè no hi ha ningú que n’hagi tornat per explicar-nos-la), però encara ens costa més imaginar-nos una vida sense mort. No és la consciència de la mort el que ens fa viure la vida com una aventura única que no pot ser substituïda per res? I si la mort fos més amiga del que ens pensem? A partir d’un treball plàstic de dibuix, explorarem la nostra relació amb el personatge de la mort.

Activitat exclusiva per a l’alumnat de l’Institut Les Corts.

Converses feministes. Com pensar la reproducció social?
13.00 – 15.00 / La Casa de les Paraules
Amb Tatiana Llaguno, Silvia L. Gil i Bruno Monfort.

De què parlem quan parlem de reproducció social? Per què la mirada feminista és clau per repensar la reproducció de la societat en el seu conjunt? Quin és el millor entramat conceptual per pensar el treball reproductiu i de cures? Quines han estat les propostes feministes més radicals davant d’aquest repte i quins futurs emancipadors imaginem avui? Aquestes preguntes seran el punt de partida per reflexionar juntes sobre la centralitat de la teoria feminista en l’anàlisi del capitalisme contemporani i en l’articulació d’alternatives.

Accés lliure fins exhaurir localitats.

Presentació d’El llibre negre de la filosofia (Miquel Àngel Ballester, 2025)
17.30 - 19.00 / Lleialtat Santsenca – Sala 1
Amb Miquel Àngel Ballester Salas i Núria Sara Miras Boronat.

Presentació d’una contrahistòria o història oculta de la filosofia que fa un recorregut cronològic a través de les idees i prejudicis que han contribuït a la discriminació de determinats col·lectius humans per raons econòmiques, geogràfiques, de raça, religió, sexe, gènere o orientació sexual, denunciant especialment aquells pensaments que són inacceptables i perillosos perquè vulneren els drets humans i els valors universals. El llibrenegre de la filosofia descriu les bases filosòfiques d'aquestes discriminacions en l'actualitat i la seva influència social. Durant la presentació es projectaran 19 fotografies de Jean Marie del Moral que són una introducció visual als 19 temes tractats en el llibre: filosofia contra les dones, filosofia racista, filosofia totalitària, filosofia antidemocràtica, filosofia antijueva, filosofia homòfoba, filosofia discafòbica, filosofia suïcida, filosofia esclavista, filosofia sàdica, filosofia contra els impostos, filosofia primitivista, filosofia contranatura, filosofia antianimalista, filosofia aporofòbica, filosofia caníbal, filosofia militarista, antigitanisme filosòfic i filosofia a favor de la pena de mort.

Accés lliure fins exhaurir localitats (150 persones).

Cloenda. Xerrada i sopar col·lectiu. Comunitat i comensalitat
20.15 - 21.30 / Lleialtat Santsenca – Sala 1
Amb Valeria Campos.

La cloenda del festival arrencarà amb una conferència que abordarà la relació intrínseca que hi ha entre la constitució d'una comunitat i la pràctica de menjar junts o comensalitat. Les comunitats es conformen a si mateixes i entenen el que és comú a partir d'enllaços que s’estableixen en relacions de comensalitat. No és una tesi històrica, encara que també té aquesta base: de fet, en la seva història, els éssers humans han intercanviat i compartit aliments primer, i després han format comunitats a l'entorn d’aquests llaços. No obstant això, l'èmfasi és filosòfic: les lògiques del comú –com entenem allò comú de la comunitat– poden ser configurades en profunditat a partir de la lògica del compartir aliments: intercanviar-los, produir-los, cuinar-los i menjar-nos-els al voltant d'una taula, o fins i tot en pràctiques caníbals pròpies dels pobles precolombins. Totes aquestes reflexions, que interpel·laran el públic en moltes de les seves intuïcions quotidianes, s'han de fer en el context d'un àpat en comú: és per això que l'activitat inclourà un sopar col.lectiu.

Sopar gratuït a càrrec de l'organització. Accés lliure fins exhaurir localitats tant a la xerrada com al sopar (150 persones)

Cloenda. Sessió de VideoDJ 
21.30 – 22.30 / Lleialtat Santsenca – Sala 1
Amb Lesbjs.

Després de sopar, clourem la vetllada i el Pensa d’enguany amb una sessió a càrrec de Lesbjs, un projecte de visuals analògics i digitals creats en directe amb l'ajuda d'una càmera microscòpica. En aquesta vetllada de cloenda es projectaran en directe i al ritme de la música diferents textures, colors i formes, tot explorant des d'un pla químic-estètic diferents compostos, reaccions i materials quotidians, estranys i transgressors.

Accés lliure fins exhaurir localitats (150 persones).