És advocada col·legiada (núm. 2386) de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Lleida i vocal de Suport Legal de l’Associació Espanyola de Víctimes dels Testimonis de Jehovà (AEVTJ). Des d’aquesta responsabilitat ofereix orientació jurídica a persones afectades per pràctiques coercitives de l’Organització, especialment en qüestions relacionades amb la protecció de dades, el consentiment informat i les transfusions de sang. Ha intervingut públicament defensant que la llibertat religiosa no pot prevaler quan col·lideix amb el dret fonamental a la vida, i ha denunciat la manipulació coercitiva que afecta el consentiment dels membres.

XXXXXXXX

És doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona, on és membre del projecte d’investigació Pensament Contemporani Posfundacional. Ha estudiat i realitzat estades d’investigació, amb diferents beques internacionals, a la Universitat d’Essex, la New School for Social Research de Nova York i la Universitat Paris 8 Vincennes–Saint-Denis, així com una estada postdoctoral en Teoria Política a la Universitat de Viena. Ha publicat diversos articles acadèmics sobre ontologia política, postmarxisme, populisme i psicoanàlisi. La seva darrera publicació és el capítol «Ressentir, replegar i rearticular», al llibre Dolor capital (ed. Valls Boix, NED, 2026). També és membre del consell de redacció de Catarsi.

És investigadora i docent, professional de les arts escèniques i la dansa, llicenciada i doctora en Filosofia. S’interessa especialment per les dimensions polítiques i performatives del cos i pel cos en moviment, des d’aproximacions ontofenomenològiques i epistemològiques i des d’una perspectiva transdisciplinària. Actualment és professora associada de teoria crítica als Estudis Socioculturals de Gènere de la UAB i professora col·laboradora al màster d’Arts i Humanitats de la UOC. La seva trajectòria combina recerca filosòfica, pràctica escènica i docència.

És filòsofa i ballarina de dansa contemporània. La seva recerca en dansa i la seva recerca en filosofia comparteixen un fil conductor: la metafísica, l’epistemologia i el valor del jo conscient. Va cursar els estudis de grau a Udine (Itàlia), on va ballar durant diversos anys amb la companyia de dansa Arearea. El 2013 es va traslladar a París, on va obtenir un màster i, posteriorment, un doctorat en filosofia a l’École Normale Supérieure, amb una tesi sobre la introspecció i l’autoconeixement. Mentrestant, va coreografiar tres peces en solitari (Mestruativo, reRality i What is it like to be me?) i un duet (Non qui, non ora, amb Isabella Giustina). Actualment és investigadora Ramon y Cajal a la Universitat de València.

És llicenciada en Filosofia i professora de Filosofia per la Universitat Nacional de Río Cuarto (UNRC). També és fotògrafa. Actualment cursa un màster en Cinema i Comissariat Audiovisual a l’Escola de Cinema Elías Querejeta (EQZE) de la Universitat del País Basc (EHU). També duu a terme estudis de postgrau a la Universitat Nacional de Còrdova (UNC), on investiga la dimensió performativa de les imatges tècniques. És la creadora d’Una Imagen, un espai que es desplega en dues dimensions: formació en teoria de la fotografia i mentories per a artistes visuals. També participa en el col·lectiu d’experimentació visual Tekno Fantasy de Tabakalera.

És doctor en Filosofia per la Universitat de Stanford, on va treballar amb Peter Galison i Nancy Cartwright. La seva primera posició acadèmica va ser a la University of California, Riverside. El 1998 es va traslladar a la London School of Economics per incorporar-se al Departament de Filosofia, Lògica i Mètode Científic. Del 2002 al 2013 va ser investigador ICREA al Departament de Filosofia de la UAB. Del 2005 al 2013 va coordinar el grup de recerca GRECC de la UAB. Del 2009 al 2017 va dirigir, com a Editor in Chief, l’European Journal for Philosophy of Science, publicat per Springer. Després d’una estada de dos anys al Canadà (2013–2015), es va reincorporar a ICREA i a la Universitat de Barcelona, també al grup de recerca LOGOS. Actualment és director del Barcelona Institute of Analytic Philosophy (BIAP), que recentment ha esdevingut una Unitat d’Excel·lència María de Maeztu, amb finançament per al període 2023–2026. El 2024 fou guardonat amb el prestigiós Premi Lakatos, pel seu llibre Chance in the World: A Humean Guide to Objective Chance (Oxford University Press, 2019).

És catedràtica del Departament de Sociologia de la Universitat de Barcelona i membre del Grup COPOLIS Benestar, Comunitat i Control Social. És doctora en Sociologia per la UAB, màster en Social Welfare and Social Planning per la Universitat de Kent i llicenciada en Ciències Econòmiques i Empresarials per la UB. La seva tasca de recerca i docència s’ha desenvolupat en tres grans àmbits: els sistemes d’execució penal femenina, els canvis i les polítiques familiars en els règims de benestar, i la memòria i la identitat. Participa en diverses xarxes, comissions i associacions sobre els seus temes d’estudi i, en tots ells, ha dut a terme recerques i ha publicat llibres i articles tant científics com de divulgació social. Així mateix, és activista feminista i lluitadora pels drets de les dones empresonades i les mares monomarentals, així com per les memòries de la vida quotidiana i de les resistències de les nacions oprimides.

És historiadora de l’art, doctora per la UB i titulada superior en dansa contemporània i coreografia. Combina una trajectòria interdisciplinària que integra dansa, pedagogia, recerca, espiritualitat i pràctiques corporals. Ha desenvolupat la seva carrera com a intèrpret, gestora cultural i docent en estudis superiors, de màster i professionals de dansa a l’Institut del Teatre. La seva recerca se centra en la història de la dansa i les pràctiques corporals contemporànies, especialment a Catalunya. Ha publicat articles, capítols i estudis especialitzats, i participa activament en grups i associacions de recerca en dansa. Paral·lelament, imparteix formació en moviment conscient, meditació i pràctiques transformadores.

És una col·lectiva feminista d’artistes i activistes vinculada a Ca la Dona que, des de 1992, treballa en el camp de la curadoria, la mediació i la investigació artística amb perspectiva de gènere. Entén l’art com un espai de trobada, pensament crític i transformació social, orientat a reformular l’imaginari col·lectiu des de pràctiques visuals feministes i dissidents. La seva activitat inclou la producció d’exposicions, programes públics i publicacions, així com la participació en convocatòries i projectes de co-curadoria amb institucions culturals i moviments socials. Paral·lelament, desenvolupa una intensa tasca política mitjançant xerrades, formacions i seminaris sobre art, feminismes, gestió cultural, metodologies d’investigació feminista i crítica de la representació hegemònica. FemArt dona suport a moviments socials de base i impulsa la itinerància de les seves exposicions, establint xarxes de col·laboració amb altres col·lectius i entitats. El projecte també articula un arxiu viu de pràctiques artístiques feministes i acull la diversitat d’expressions de dones, lesbianes, persones trans i altres dissidències, en diàleg amb els feminismes contemporanis i els moviments anticapitalistes i antipatriarcals.

És llicenciada per la UB i doctora per la Universitat de Stanford. Ha estat professora a la Universitat de Washington (Seattle), la University of California, Riverside, i a la London School of Economics. És professora de recerca ICREA des del 2002. Va obtenir la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic l’any 2012. És membre de l’Academia Europaea i actualment presideix la seva Secció d’Humanitats. S’interessa per l’estudi de la referència i la relació entre les paraules i les coses, una línia de recerca vinculada a àmbits com les ciències cognitives, la lingüística i la psicologia.

És un grup de deu joves —Irene Roig, Lucas Altaba, Paula Rodríguez, Núria Viladrich, Berlín Altres, Zaira Amilburu, Emma Clapés, Lucía Soga, Miguel Uriz i Sergio Simarro— que, en el marc d’un programa formatiu de comissariat i producció cultural, ideen, dissenyen i produeixen un festival de pensament. Al llarg de vuit mesos, amb l’acompanyament dels equips del CCCB i de la productora cultural La Sullivan, donen forma a una proposta col·lectiva. Enguany, el festival Bivac 2026 conversa amb el residu, entès no només com allò que queda o persisteix, sinó també com una possibilitat de transformació. A través dels rastres del passat, les herències i allò que sovint queda als marges, el festival convida a repensar què rebutgem, què preservem i quin llegat volem deixar.

És una associació sense ànim de lucre que promou la proposta educativa FILOSOFIA 3/18 en català, que té com a referent el currículum conegut internacionalment com a Philosophy for Children. S’ocupa de la traducció i adaptació d’alguns programes d’aquest currículum i de la creació de nous programes, així com de la divulgació i la formació del professorat. Les Filoscoles i els Filoinstis són una xarxa de centres educatius que treballen el projecte Filosofia 3/18, promogut pel Grup IREF, que té com a objectiu estimular la capacitat reflexiva d’infants i joves perquè esdevinguin persones més curoses, crítiques i creatives en la seva vida personal i col·lectiva.

És professor de filosofia a secundària i il·lustrador. Interessat en l’ensenyament del pensament crític i la creativitat, ha fet tallers multidisciplinaris de filosofia i art per a infants sobre temes com el coratge, la identitat personal i la memòria.

És doctor en Ciències Socials per la Universitat de Buenos Aires i investigador del CONICET. És professor agregat a l’Escola d’Humanitats de la Universitat Nacional de San Martín (Argentina), on dirigeix el Centre Ciència i Pensament, un espai interdisciplinari dedicat a abordar la digitalitat. La seva recerca explora les tensions contemporànies en àmbits com els diners, les tecnologies digitals i les arts. Actualment, dirigeix projectes de filosofia política i és investigador convidat de la UOC. També desenvolupa pràctiques curatorials i performatives. És autor de diversos llibres i editor de volums col·lectius.

És investigadora, curadora i activista feminista especialitzada en teoria de la imatge i cultura visual. Doctora en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona, és professora a la Universitat Pompeu Fabra, la UAB i la UOC. La seva recerca aborda les figuracions de la dona, els processos de subjectivació i el vincle entre imatge, cos i política, des d’una perspectiva que combina estètica, psicoanàlisi i nous materialismes. Analitza com les imatges configuren imaginaris socials i explora la relació entre imaginació i resistència col·lectiva, posant especial atenció en l’agència de la matèria i en les relacions entre cos, imatge i desig. És autora d’Ar(t)queología de una resistencia (2024) i La histeria del arte (2025), i combina recerca, curadoria i mediació en projectes autogestionats com FemArt i el festival Ullal.

És consultora i investigadora especialitzada en justícia transformadora, polítiques feministes i crítica del sistema penal. Dirigeix l’associació Genera i la seva trajectòria combina la intervenció, la recerca i la producció teòrica en l’abordatge de les violències masclistes, especialment en l’aplicació de metodologies restauratives i transformadores i en el desenvolupament de respostes comunitàries al dany. El seu treball se centra en el càstig com a dispositiu de subjectivació i govern de la pobresa i en la construcció política de la figura de la víctima. És autora de Cuidar el vínculo, enfrentar el daño. Guía para una justicia feminista y transformativa (2026) i d’El goce de castigar. Feminismo punitivo y la fábrica neoliberal de la víctima, de propera publicació a Traficantes de Sueños.

És professora al Departament de Filosofia de la Universitat de Barcelona, on imparteix assignatures en l’àmbit de la Filosofia de la Cultura i la Teoria Feminista. És membre del Seminari de Filosofia i Gènere ADHUC–Centre de Recerca Teoria, Gènere, Sexualitat i del Grup Arendtià de Pensament i Política (GAPP). Ha publicat articles i assaigs sobre la imaginació i els imaginaris en el pensament contemporani, en particular en l’obra d’autores com Hannah Arendt, Simone Weil, Iris Murdoch, Ágnes Heller, Luce Irigaray o Judith Butler. Investiga sobre la relació entre activisme i filosofia de les dones, i en qüestions com la transmissió, el reconeixement, el deute i la vulnerabilitat. Ha estat codirectora, amb José Díez, del Barcelona Pensa.

És dissenyadora gràfica i docent. Interessada en la relació entre el disseny, l’art i l’educació, desenvolupa projectes i tallers que fomenten la creativitat i el pensament crític per a diferents públics en contextos culturals i educatius.

És doctorand en Filosofia per la Universitat de Barcelona. Va estudiar Antropologia Social i Cultural a la Universitat de Barcelona i Filosofia a la Universitat de Bolonya. Ha participat en congressos internacionals, ha publicat articles i ha fet estades d’investigació a la Universitat Paris 8. És autor del llibre Paràlisi per agitació. Catatonia, capitalisme i present segrestat, publicat per NED Edicions l’any 2026. Actualment imparteix un curs sobre el concepte de paràlisi per agitació i el malestar contemporani a l’acadèmia de la llibreria La Central.

És professora de teoria política i pensament feminista a la Universitat Autònoma de Madrid. Va finalitzar els seus estudis de Ciències Polítiques i Dret a l’Institut d’Études Politiques de París i ha estat investigadora visitant a la Universitat de Chicago i a la Universitat de Columbia de Nova York. És autora del llibre Género, emancipación y diferencias (Plaza & Valdés, 2012), coautora amb Fernando Vallespín de Populismo (Alianza Editorial, 2017) i recentment ha publicat El fin del mundo común: Hannah Arendt y la posverdad (Taurus, 2025). Ha escrit articles acadèmics en revistes de recerca com Journal of World Political Science, REIS, Isegoria o RECP, entre d’altres. El juny de 2018 va ser nomenada directora d’Opinió del diari El País, càrrec que va exercir fins al 2020. Actualment és columnista d’aquest diari.

És artista visual establert a Barcelona. Desenvolupa la seva pràctica artística a través d’instal·lacions, fotografia, vídeo i performance. És llicenciat en Belles Arts i té un màster en Arts Visuals i Multimèdia per la Universitat Politècnica de València. És el fundador d’Internet Tour, una iniciativa que organitza experiències al voltant de les infraestructures físiques d’internet. Compagina la seva producció artística amb la docència a Elisava i ha estat convidat per diverses institucions acadèmiques. La seva obra s’ha exposat en centres com el ZKM de Karlsruhe, C/O Berlin, WKV Stuttgart, el MACBA, Aksioma Ljubljana i Arebyte Londres, entre d’altres.

És estudiant al Liceu francès i l’any 1986 va guanyar el premi La Sonrisa Vertical amb el llibre Ligeros libertinajes sabáticos. Des d’aleshores ha publicat llibres de contes, entre els quals Soplando al viento, Amigos y Fantasmas, premi Mario Vargas Llosa, Media docena de robos y un par de mentiras, La niña gorda i Casa en venta, així com les novel·les Sangre, El vecino de abajo i Escuela de escritura. Des de fa anys, compagina l’escriptura amb la docència a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Els seus articles per al suplement de Catalunya d’El País han estat recollits en el volum Titúlate tú. Actualment col·labora amb la revista alemanya Ecos. Part de la seva obra ha estat traduïda a l’italià, l’alemany, el neerlandès, el finès, el búlgar i l’anglès.

És psicòleg clínic i forense, psicoterapeuta i psicoanalista amb gairebé tres dècades d’experiència. És especialista en el dany psicològic causat pel control coercitiu, les dinàmiques sectàries i l’abús psicològic, i ha acompanyat persones i famílies en processos de sortida i recuperació d’experiències sectàries. És president de la Secció de Psicoteràpia Psicoanalítica de la FEAP, membre titular de la Societat Espanyola de Psicoanàlisi (SEP) i coordinador del Grup de Treball sobre Derives Sectàries del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya. Fundador de l’AIIAP, autor del llibre ¡Captados! i perit en nombrosos procediments judicials, és especialista en l’estudi del sectarisme.

És professora a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona, i investigadora a ADHUC - Centre de Recerca Teoria, Gènere, Sexualitat, de la mateixa universitat. El seu interès investigador es focalitza en la filosofia japonesa contemporània, qüestions de filosofia social i política, a més de l’estudi dels moviments feministes en el context de l’est asiàtic en relació, i confrontant amb, els moviments europeus. Els seus darrers llibres publicats són Después de la nada. Dialéctica e ideología en la filosofía japonesa contemporánea (Herder, 2023), coeditat amb Fernando Wirtz; La doctrina kantiana de la cosa en sí (1889) (Comares, 2023), on aporta estudi introductori i tradueix aquesta obra del filòsof Nakajima Rikizō (1858-1918); i la coedició, amb Isabel Méndez Lloret, del llibre Cine y filosofía: miradas oblicuas (Tirant lo Blanch, 2025).

És graduat en Filosofia per la Universitat de Barcelona. Actualment cursa el màster en Teoria i Pràctica Psicoanalítica a l’Associació Catalana per a la Clínica i l’Ensenyament de la Psicoanàlisi (ACCEP). És secretari de l’Associació Espanyola de Víctimes dels Testimonis de Jehovà (AEVTJ) i exadepte. S’ha dedicat a l’anàlisi filosòfica dels sistemes sectaris a partir de la seva experiència personal. Combina la formació humanística amb més de deu anys d’experiència en tecnologia.

És professora de Filosofia Moral i Política a la Universitat de Barcelona. Ha publicat diversos assaigs sobre feminisme, pragmatisme, joc i hermenèutica. Va codirigir el festival Barcelona Pensa amb José Díez de 2016 a 2019. Actualment investiga les diferents teories i modes de l’opressió i l’exclusió social contemporànies. Els seus darrers llibres són Filòsofes de la contemporaneïtat (Edicions de la Universitat de Barcelona, 2023) i Família (CCCB, 2025).

És periodista especialitzada en temes de seguretat i successos al diari El País, on actualment treballa des de la redacció de Barcelona. També ha treballat a les redaccions de Madrid, Màlaga i Girona. És col·laboradora habitual en mitjans com la Cadena SER, TV3 i Catalunya Ràdio, i ha estat premiada per l’Associació de Dones Periodistes pel seu tractament de la violència masclista (Premi Bones Pràctiques, 2012). És professora a la Universitat Pompeu Fabra, on imparteix assignatures de periodisme criminològic. La seva feina se centra en la cobertura rigorosa de casos policials, judicials i de seguretat ciutadana a Catalunya.

És dramaturg i teòric de la dansa. Ha estat professor a les universitats de Pisa i L’Aquila. Actualment és docent a l’Institut del Teatre de Barcelona i en diversos màsters europeus d’estudis teatrals (FUESCYL Valladolid, UCL Brussel·les i MUET Barcelona). Col·labora amb diverses companyies de dansa i teatre, com Marcos Morau/La Veronal, Roger Bernat/FFF, Taiat Dansa, Germana Civera/Inesperada, Alexandra Waierstall, Patrisia Apergi/Aerites Dance Company, Sol Picó, Philippe Saire, Caterina Sagna, Rocío Molina, Wang/Ramirez, Olga Mesa/Hors Champ i Cocoon Dance. És autor de diversos llibres i assaigs sobre dramatúrgia de la dansa, coreologia i cultures de la participació. Els seus darrers llibres són Escrituras del silencio (Paso de Gato, 2019) i Liturgie dell'impazienza (Editoria&Spettacolo, 2020). Ha impartit conferències i tallers en nombroses institucions teatrals, culturals i acadèmiques d’arreu d’Europa.

És un grup de treball constituït per alumnes de Filosofia de diferents cicles i la professora Margarita Mauri, amb la finalitat d’estudiar i difondre l’obra de l’autora irlandesa Iris Murdoch.

És professora de recerca ICREA a la Universitat Pompeu Fabra des del 2010. Ha treballat en qüestions relacionades amb l’ètica dels mercats i el benestar, les teories de la justícia i la família. Actualment està acabant un llibre sobre justícia parental (Parental Justice, Oxford University Press). Ha publicat articles en diverses revistes acadèmiques, com ara Philosophy & Public Affairs, Political Studies, Economics & Philosophy i Journal of Applied Philosophy, així com en diversos volums col·lectius, com ara The Oxford Handbook of Population Ethics. També és autora de Desert and Justice i Liberty, Desert and the Market, i editora de Preferences and Well-Being (Cambridge University Press, 2003, 2004 i 2006), així com de The Oxford Handbook of Distributive Justice (2018; traducció al xinès, 2024).

XXXXX