Lluís Aguiló Barceló

És antropòleg social i cultural (Universitat de Barcelona) i filòsof (Universitat de Bolonya). Va fer el màster en Pensament contemporani i tradició clàssica a la Universitat de Barcelona i, en aquest moment, està finalitzant el seu doctorat sobre Gilles Deleuze a la Universitat de Barcelona, on tracta temes com l'ontologia, la diferència i la institució. A més d'haver participat en diferents congressos i escrit articles, els seus interessos se centren en l'anàlisi del capitalisme contemporani i les seves subjectivitats.

Aula de Teatre de la Facultat de Filosofia

Miquel Àngel Ballester

És professor de Filosofia a l’IES Alcúdia de Mallorca. Complementa la seva vocació docent amb la divulgació de la filosofia als mitjans de comunicació. Des de 2015 col·labora al diari Ara Balears amb articles per a la secció de Filosofia. Ha dirigit i conduït el programa de ràdio sobre filosofia i pensament L’Àgora de can Alcover a Ona Mediterrània (2014-2020). Ha estat professor associat del departament de Pedagogia Aplicada i Psicologia de l’Educació de la Universitat de les Illes Balears. És autor dels llibres L’alteritat en el diàleg i A l’ombra de la filosofia. Assaigs 2019-2023 (Lleonard Muntaner Editor, 2018 i 2023). El Llibre negre de la filosofia (Lleonard Muntaner Editor, 2025) és el seu darrer llibre.

Oded Ben-Horin

És cap del Departament d’Educació Artística a la Western Norway University of Applied Sciences (HVL) i coordinador de la Global Science Opera (GSO). És Doctor en Educació Artística per la Universitat de Bergen i, des de 2024, professor d’Educació Musical a HVL. Ha liderat diverses iniciatives europees en l’àmbit de l’educació creativa i interdisciplinària. Ha impartit conferències i tallers en aquest camp a Noruega, Grècia, Espanya, Portugal, Brasil, EUA, Sèrbia, Itàlia, Bèlgica, els Països Baixos, el Regne Unit i Lituània. També és músic de jazz i compositor.

Laura Benítez Valero

És professora del Departament de Filosofia de la Universitat Autònoma de Barcelona. També ha impartit classes a Elisava i ha codirigit el màster en Disseny per a Futurs Emergents de l'IAAC. Ha estat coordinadora de l'àrea de Teoria en el grau d'Arts i Disseny de l'Escola Massana, on ja no és docent per motius polítics, però on va impartir Estudis Crítics i Culturals. Ha estat investigadora visitant a l'Ars Electronica Center i al Centre d'Estudis i Documentació del MACBA. També ha col·laborat amb institucions internacionals com la Kunstuniversität Linz, el Sónar Festival (Barcelona/Hong Kong), la Royal Academy of Arts London o la Universitat de Puerto Rico. Entre 2019 i 2021 va dirigir Biofriction, un projecte europeu (Creative Europe) sobre pràctiques de bioart i biohacking liderat per Hangar en col·laboració amb Bioart Society, Kersnikova i Cultivamos Cultura.

Fina Birulés

És professora de Filosofia a la Universitat de Barcelona (1979-2020) i investigadora del Seminari Filosofia i Gènere ADHUC. És autora d’assaigs sobre la subjectivitat política i la memòria, així com sobre teoria feminista i pensament filosòfic femení de la primera meitat del segle XX, amb especial atenció a Hannah Arendt. Ha publicat Entreactes. Entorn al pensament, la política i el feminisme; Feminisme, una revolució sense model; Hannah Arendt: llibertat política i totalitarisme; Judith Butler (amb D. Leibetseder); Hannah Arendt: el món en joc; i Navegació de cabotatge.

Marta Campdelacreu

Valeria Campos

És doctora en Filosofia per la Pontifícia Universitat Catòlica de Xile en codirecció amb la Universitat Complutense de Madrid. Exerceix a temps complet com a docent i investigadora a l'Institut de Filosofia de la Pontifícia Universitat Catòlica de Valparaíso, Xile. És autora dels llibres Violencia y fenomenología. Derrida, entre Husserl i Levinas (Santiago: Metalls pesats, 2017), Transacciones peligrosas. Economías de la violencia en Jacques Derrida (Santiago: Pólvora, 2018), Comenzar con el terror. Ensayos sobre filosofía y violencia (Prometeu, 2020), i de nombrosos articles sobre els problemes ètics que genera la violència en la seva relació amb el discurs a la filosofia contemporània. També és autora del llibre Pensar/comer. Una aproximación filosófica a la alimentación (Herder, 2023), en què assaja una proposta filosòfica sobre el menjar, a més d'abordar l'ús de figures retòriques associades a l'alimentació en la filosofia, qüestió que li ha permès estudiar problemes epistemològics i ontològics. També realitza investigacions aplicades sobre alimentació, amb èmfasi en estudis culturals i eticopolítics.

Alberto Carrera

Jordi Casasampera Fernández

És doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona, i actualment és professor al Departament de Filosofia d’aquesta universitat i al Centre Interdisciplinari de Pensament de la Universitat Internacional de Catalunya. Els seus àmbits d’investigació són la filosofia antiga i la seva recepció contemporània, l’ètica, i la relació entre teatre i filosofia. Ha publicat estudis sobre Plató, Jan Patočka i Václav Havel. Per al teatre ha escrit Esperant Gaspar (Premi de Teatre Les Talúries, 2006) i 28 dies (Mostra de Teatre de Barcelona, 2013). De Václav Havel ha traduït Protesta i n’ha dirigit una posada en escena (Espai Brossa, 2017).

Rosana Cortés Garrido

És rubinenca, graduada en Genètica per la Universitat Autònoma de Barcelona i experta en Biologia Computacional per Cambridge. Treballa al Centre Nacional de Supercomputació elaborant projectes de recerca transgressors. Ha estat científica al CSIC i professora a la Universitat Pompeu Fabra. En el seu temps lliure fa moltes coses, però cap massa bé: és ciclista, escaladora, i gaudeix despertant a la seva càmper amb un bon cafè. Compra més llibres dels que pot llegir, perquè és optimista. Té pocs amics, perquè vol cuidar-los. Quan és fosc, juga amb gats, menja pizza i prova d’entendre el món.

Montserrat Crespín Perales

És llicenciada en Dret (UPF) i en Filosofia (UB), màster en Recerca en Àsia Oriental Contemporània (UAB) i doctora en Filosofia (UB) amb una tesi doctoral dedicada al primer període de producció filosòfica del pensador japonès Nishida Kitarō. És també autora de nombrosos estudis al voltant de la modernitat i la contemporaneïtat filosòfiques en i del Japó i la Xina. Els seus darrers llibres publicats són Después de la nada. Dialéctica e ideologia en la filosofia japonesa contemporánea (Herder, 2023), co-editat amb Fernando Wirtz; La doctrina kantiana de la cosa en sí (1889) (Comares, 2023), on aporta estudi introductori i tradueix aquesta obra del filòsof Nakajima Rikizō (1858-1918); i la coedició, amb Isabel Méndez Lloret, del llibre Cine y filosofia: miradas oblicuas (Tirant lo Blanch, 2025).

Cristina Cubells Pérez

És doctora en Humanitats i directora d’escena en projectes que vinculen el teatre, la música de nova creació i la pedagogia crítica. Docent a l’Escola Superior de Música de Catalunya, ha impartit docència en teatre i filosofia de l’educació a la Universitat Carlos III de Madrid. Ha dirigit espectacles com Projecte Grimm (Sala Beckett i Teatro de la Abadía), Hi ha monstres que viuen per a la seva curiositat (Gran Teatre del Liceu) i Struwwelpeter (Palau de les Arts i Teatros del Canal). La seva recerca i pràctica artística exploren la desidentificació, la infància i el dissens en l’àmbit educatiu i escènic.

José Díez

És professor de Filosofia de la Ciència a la Universitat de Barcelona. Treballa principalment en qüestions com el realisme científic, l’explicació i la representació científica i la seva aplicació a la física i la biologia, i la racionalitat i els valors en la pràctica científica. Treballa també en epistemologia de les emocions amoroses, i és coautor, amb Andrea Iacona, del llibre Del amor y otros engaños (Alfa Decay, 2016). Ha estat co-director del festival Barcelona Pensa de 2016 a 2023 —amb Núria Sara Miras de 2016 a 2019, i amb À. Lorena Fuster de 2020 a 2023.

Jordi Dot

És graduat en Filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona i en Disseny per la Universitat Oberta de Catalunya. Està vinculat al món rural i a la fusteria —ofici al qual es dedica activament— i els seus interessos teòrics se centren en la dimensió política de l’estètica i la cultura material. Especialment, té la mirada posada en l’estudi de la ruralitat tradicional i les pràctiques artesanals com a formes de sabers situats. En el marc de la investigació artística, ha participat en exposicions fotogràfiques i en festivals audiovisuals.

Stefania Fantauzzi

És investigadora del Seminari “Filosofia i Gènere” i del grup Grup Arendtià Pensament i Política (GAPP). És llicenciada en filosofia per la Universitat de Bolonya i doctora en filosofia per la Universitat de Barcelona. Actualment és professora de filosofia a la UAB. Els seus interessos estan adreçats a la filosofia política, sobretot al pensament d’Hannah Arendt, una autora sobre la qual ha publicat diversos articles en revistes i llibres. Ha curat l’edició dels llibres d’Hannah Arendt Participar del món, La desobediència civil i La responsabilitat personal sota la dictadura. També ha curat l’edició del llibre L’home dalt del pont, de Günther Anders.

Mariona Farreras Artigas

És filòsofa, gestora cultural i mediadora artística. Des de 2017, col·labora amb el centre d’expressió i creació plàstica i Artteràpia Taller dels Sentits, i actualment és estudiant del Màster d’Artteràpia Gestalt. El seu gran interès sempre ha estat la dimensió pràctica i educacional del pensament, capaç de crear espais idonis al servei de la transformació i la vida. Per això, el 2023 va crear el projecte filosòfic-pedagògic PARRESIA, que neix amb l’objectiu de retornar a la filosofia la seva dimensió pràctica a través de l’art.

Jordi Font

À. Lorena Fuster

És professora al Departament de Filosofia de la Universitat de Barcelona, on imparteix assignatures en la matèria de la Filosofia de la Cultura i la Teoria Feminista. És membre del Seminari de Filosofia i Gènere ADHUC–Centre de Recerca Teoria, Gènere, Sexualitat i del Grup Arendtià de Pensament i Política (GAPP). Ha publicat articles i assaigs sobre la imaginació i els imaginaris en el pensament contemporani, en particular en l’obra d’autores com Hannah Arendt, Simone Weil, Iris Murdoch, Ágnes Heller, Luce Irigaray o Judith Butler. Investiga sobre la relació entre activisme i filosofia de les dones, i en qüestions com la transmissió, el reconeixement, el deute i la vulnerabilitat. Ha estat codirectora, amb José Díez, del Barcelona Pensa.

Marina Garcés

És filòsofa i assagista. Actualment és professora a la Universitat Oberta de Catalunya, on dirigeix el Màster de Filosofia pels reptes contemporanis i el grup de recerca MUSSOL. Ha escrit nombrosos llibres traduïts a múltiples llengües, entre els quals Un món comú (2012), Nova il·lustració radical (Premi Ciutat de Barcelona d'assaig 2017), Escola d'aprenents (2020), El temps de la promesa (2023) o La passió dels estranys (2025). Ha impulsat projectes col·lectius a nombroses institucions culturals i en l'àmbit de l'activisme, com l'Aula Oberta (CCCB), l'Escola de pensament (Teatre Lliure i Biblioteques de Barcelona) o el col·lectiu Espai en Blanc.

Silvia L. Gil

És experta en precarietat, vulnerabilitat, cures, teoria feminista, emancipació i nous sentits d’allò polític. Ha estat professora de filosofia durant mes d’una dècada a Mèxic. Actualment és professora de Filosofia Contemporània a la Universitat de Barcelona. És autora dels llibres Nuevos feminismos. Sentidos comunes en la dispersión (2011); Desigualdades a flor de piel. Las cadenas globales de cuidados (amb Amaia Pérez Orozco, 2011) i Horizontes del feminismo. Conversaciones en un tiempo de crisis y esperanza (2022).

María Antonia González Valerio

Carles Goñi

És graduat en Art Dramàtic pel Col·legi de Teatre de Barcelona i per l’Estudi Nancy Tuñón. Rebé classes d’interpretació davant la càmera amb Esteve Rovira, Miquel Garcia Borda i Jordi Frades, un curs sobre “el bufó” amb Lluís Elías i un curs de clown amb Marcel Gros. Ha estat membre de la companyía LA GUAPA Teatre de Barcelona, actuant a les produccions Opció B, Call Center, Sopar de Nadal, Genius i El Biògraf (dir. Marc Angelet). Recentment ha interpretat el monòleg De Dol, de Queralt Riera. També l’hem pogut veure a Kentucky ha muerto, de la cia La Peleona; Una nit, de Concha Milla; Leni; Conferència de Wannsee, dirigida per Pavel Bsonek; Protesta, dirigida per Jordi Casasampera; La Podrida, de Carla Torres; Una Paret blau-cel, d’Eu Manzanares; Sota Zero, dirigida per Carles Mallol i Carla Torres; Café solo; PuputyttöI, de la Cia. Indigest, sota la direcció d’Alicia Gorina; FUM, de la Cía. Agraïts d’Aguantar-nos, amb direcció de Marc Angelet; Todo es posible, de la Cía. Sgrata, dirigit per Lluís Elías i Marc Angelet; Don Juan vuelve de la guerra (O. Von Horváth), amb direcció de Jordi Mesalles; i La Cantante Calva (E. Ionesco), dirigida per Mercè Lleixa. En televisió l’hem vist a El Cor de la Ciutat de TV3 en el personatge d’Albert Paré, i a Happy House de TVE interpretant el paper de Manel. En cine ha participat a Fragmentos i X-trem.

Jordi Gràcia

És graduat en Interpretació per l’Estudi Nancy Tuñón – Jordi Oliver de Barcelona, i disposa d’una extensa formació en cant, tant líric de la mà de les sopranos Carme Lluch i Anna Belén Gómez i el repertorista Ricardo Estrada, com en comèdia musical de la mà de Dani Anglès i Joan Váquez. En els seus trenta anys de trajectòria artística, ha treballat en teatre en espectacles com Protesta, de Václav Havel, dirigit per Jordi Casasampera a l’Espai Brossa; en cinema ha aparegut en títols com Legado en los Huesos, amb direcció de Fernando González Molina, i en televisió a sèries com Hache, amb direcció de Jorge Torregrossa per la plataforma Netflix.

GrupIREF (Grup d’Innovació i Recerca per l’Ensenyament de la Filosofia)

És una associació sense ànim de lucre que promou la proposta educativa FILOSOFIA 3/18 en català, la qual té com a referent el currículum conegut internacionalment com a Philosophy for Children. S’ocupa de la traducció i adaptació d’alguns programes d’aquest currículum i de la creació de nous programes, així com de la divulgació i de la formació del professorat. Les Filoscoles i els Filoinstis són una xarxa de centres educatius que treballen el projecte Filosofia 3/18 propiciat pel GrupIREF, el qual té com a objectiu estimular la capacitat reflexiva d’infants i joves perquè esdevinguin persones més curoses, crítiques i creatives en la seva vida personal i col·lectiva.

Andrea Huete

És investigadora predoctoral a la Universitat de Barcelona, membre del grup de recerca LOGOS i de l’Institut de Filosofia Analítica de Barcelona (BIAP). Es va graduar en Filosofia i va obtenir el màster en Filosofia Analítica a la Universitat de Barcelona. Actualment investiga sobre el tema de les intuïcions filosòfiques, tocant els camps de la metafilosofia, l’epistemologia i la filosofia de la ment. La seva tesi de màster, amb la qual va obtenir Matrícula d’Honor, tracta la moralitat de les mentides i l’engany.

Amina Lahyani

És nascuda a Suècia, amb arrels marroquís i actualment radicada a Barcelona. És artista per passió, i sociòloga i màster en Ciutadania i Drets Humans per convicció. Unifica la mirada a partir de la pràctica artística i l’anàlisi social crítica. La seva feina articula així allò acadèmic amb la sensibilitat artística. Les temàtiques que tracta són la identitat, la memòria col·lectiva i la mobilitat humana, entre altres. A més, teixeix relats visuals que són documentats a @EyeTestament a partir de tècniques mixtes.

Elena Laurenzi

És professora de Filosofia de la Cultura a la Universitat de Barcelona i investigadora d’ADHUC – Centre de Recerca Teoria, Gènere, Sexualitat i del Seminari Filosofia i Gènere de la mateixa universitat. La seva recerca se centra en el pensament de dones filòsofes i l’activisme feminista de la primera meitat del segle XX. Ha publicat estudis sobre María Zambrano, Simone Weil, Iris Murdoch i Françoise Collin. Amb l’edició crítica de Hasta pronto, pues, y hasta siempre. Cartas 1955-1990, la correspondència inèdita entre María Zambrano i Elena Croce, va obtenir el Premi Vittoria Aganoor 2020.

Lesbjs

És un projecte de visuals analògics i digitals que utilitza una càmera miscroscòpica per explorar, des d'un pla químic-estètic, diferents compostos i materials quotidians, estranys i transgressors. Lesbjs són Daphne Bernués —graduada en filosofia i psicologia, i actualment doctoranda a la Universitat Pompeu Fabra amb una tesi sobre el diàleg interior des d’una perspectiva agencial—, i Martalu/La farraona —farmacèutica i doctoranda a la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona, on investiga els efectes, els mecanismes d'acció i el potencial addictiu de noves drogues d'abús.

Tatiana Llaguno

Ekhi Lopetegui De la Granja

És filòsof i professor a la UOC i la Universitat de Barcelona. Els seus interessos oscil·len entre la teoria política i la història del món antic. La seva recerca fa una reflexió historicopolítica a l’entorn de les condicions concretes que van donar peu al naixement de la política a la Grècia antiga. És membre d'Espai en blanc i ha participat en l'elaboració d'El Pressentiment. Ha publicat articles a la premsa en clau d'intervenció, així com a altres plataformes culturals com el CCCBLab.

Pablo Macho Otero

És dramaturg, director i actor, graduat en Filologia Hispànica i format a l’Estudi Nancy Tuñón, l’Escola Internacional Jacques Lecoq i l’Obrador de la Sala Beckett. És cofundador de la companyia La Bella Otero, amb la qual ha estrenat els seus textos Enterrando a Dodot, Loco Amoris, A Fuego i Prosopopeya. Entre els seus últims encàrrecs destaquen un llibret original pel projecte Oh!pera del Liceu, una nova traducció d’Un déu salvatge (Teatre Goya, 2025) i una nova versificació d’El Misantrop (Grec / Lliure, 2024).

Teresa Marques

És professora al Departament de Filosofia de la Universitat de Barcelona. Membre del grup de recerca LOGOS, de l’Institut de Filosofia Analítica de Barcelona (BIAP) i de l’Acadèmia Europaea des de 2024, es va llicenciar en Filosofia a la Universitat de Lisboa i va cursar un màster a la Universitat de St. Andrews i el doctorat a la Universitat de Stirling. S’especialitza en filosofia del llenguatge i ha publicat sobre els desacords, el llenguatge dels valors, el discurs d’odi, la propaganda i les mentides descarades.

Míriam Martí

És del barri de Navas de Barcelona. Va estudiar interpretació i Biologia humana, i més tard un máster en Comunicació Científica. Va treballar en divulgació des de l’audiovisual i va explorar altres disciplines artístiques. L’any 2018 va començar a interessar-se per la fotografia, primer com a actriu davant la càmera i després com a fotògrafa. Es va formar de manera autodidacta i la fotografia s’ha convertit en la seva passió. Ha participat en voluntariats en què ha estat una eina d’expressió i trobada. S’interessa pels retrats i la fotografia documental, i actualment és professora i desenvolupa projectes fotogràfics amb els seus alumnes.

Sandra Membiela Cano

És criminòloga i educadora social amb més de 20 anys d’experiència treballant amb col·lectius vulnerables en entitats públiques i del tercer sector. Ha intervingut en Justícia Juvenil, Justícia Restaurativa i centres d’acolliment. Actualment combina la seva tasca al Departament d’Igualtat i Feminismes, acompanyant famílies en processos de recuperació de violència masclista, amb la seva feina al Centre Penitenciari de Joves de Quatre Camins. La seva visió holística li permet desenvolupar programes en què l’art i l’expressió són eines de transformació i creixement personal per a les persones participants.

Núria Sara Miras Boronat

És professora de Filosofia Moral i Política a la Universitat de Barcelona i codirigí el festival Barcelona Pensa amb José Díez de 2016 a 2019. Milita a l’Assemblea Feminista de la Universitat de Barcelona i fou la directora de la Unitat d’Igualtat de la Universitat de Barcelona de 2022 a 2023. Ha publicat diversos assaigs sobre feminisme, pragmatisme, joc i hermenèutica. Actualment investiga les diferents teories i modes de l’opressió i l’exclusió social contemporànies. Els seus darrers llibres són Filòsofes de la contemporaneïtat (Edicions de la Universitat de Barcelona, 2023) i Família (CCCB, 2025).

Abel Miró

Pablo Montosa

És professor associat d’Història de la Filosofia Renaixentista a la Universitat de Barcelona. La seva tesi doctoral, “Mos sive substantia: la crítica de la costumbre de Averroes a Spinoza”, examina com la crítica averroista del costum experimenta un canvi de sentit en autors com Montaigne i Bruno, un canvi que influirà decisivament en la filosofia de Spinoza. Actualment, el seu principal focus d’interès és l’examen de les passions que pot trobar-se al tercer llibre de l’Ètica de Spinoza, i, en general, les diverses concepcions de les passions humanes que s’han fet des de la filosofia moderna.

Pau Pedragosa

Hypatia Pétriz Haddad

És graduada en Filosofia per la Universitat de Barcelona i màster en Estudis Avançats en Filosofia per la Universitat Complutense de Madrid. Actualment és investigadora predoctoral amb un contracte de Formació del Professorat Universitari a l’Institut de Filosofia del CSIC i la Universitat de Barcelona. La seva recerca de tesi versa sobre la pràctica de l’autoconsciència en el feminisme italià de la dècada de 1970 i els seus vincles amb la filosofia, amb especial atenció a l’obra de Carla Lonzi. També ha treballat sobre Ernst Bloch.

Marina Povedano

És arquitecta i graduada en Filosofia. Especialitzada en Pràctiques Crítiques, Curatorials i Conceptuals per la Columbia University de Nova York, actualment és professora de Teoria de l’Arquitectura a la UPC. És comissària de l’exposició MIAS: the making of making al DHUB i programadora de La Casa de la Arquitectura (tardor 2024). Forma part del col·lectiu POSTLIKE, amb el qual ha comissariat la I Biennal d’Arquitectura Jove de Catalunya i exposicions a AEDES Architecture Forum i Mextropoli.

Carol Priego.

És artista i investigadora visual. La seva pràctica explora les relacions entre imatge, memòria i ecologies socials, amb especial interès per les narratives no hegemòniques i els contextos de vulnerabilitat. Ha desenvolupat projectes col·laboratius en centres educatius, comunitats locals i espais de privació de llibertat, i ha treballat amb tècniques fotogràfiques experimentals com a eina crítica i poètica. La seva obra s’ha exposat a diversos festivals i institucions a nivell nacional i internacional.

Pere Puig

És il·lustrador i ha treballat en llibres de narrativa, llibres de text, articles per a revistes i il·lustracions per a dissenyadors gràfics. El 2006 realitza l’animació 7 Faules de LaFontaine, amb música de Xavier Benguerel, projectada en diferents auditoris de Catalunya i Espanya. També ha realitzat els dibuixos en directe de diferents capítols del programa Una mà de contes, de TV3. Li interessa molt el collage per l’aspecte mai del tot controlat i sempre sorprenent que suposa aquesta tècnica, tant en la il·lustració com en l’animació. Actualment escriu i dibuixa la sèrie de còmic El Petit Silvestre per Cavall Fort.

Constanze Ruhm

És artista, cineasta, autora i comissària de renom internacional. Catedràtica a l’Acadèmia de Belles Arts de Viena des de 2006, la seva obra reuneix cinema, art, new media art i teoria. Investiga la temporalitat de les media cultures mitjançant la imatge, el so i la recerca d’arxiu des d’una perspectiva feminista, tot desconstruint narratives patriarcals i hegemòniques, i fent audibles i visibles les veus de dones silenciades. Ha comissariat projectes com FATE OF ALIEN MODES i PUTTING REHEARSALS TO THE TEST, i els seus films s’han projectat a festivals com la Berlinale, la Viennale, el FID Marseille, Diusburg i el Jeonju Filmfestival.

María Paula Sabogal Serrano

És investigadora predoctoral a la Universitat de Barcelona i becària del Govern de Colòmbia (Ministeri de Ciència, Tecnologia i Innovació). Filòsofa, llicenciada en filosofia i docent de la Pontifícia Universitat Javeriana, és membre del projecte de recerca DEMOLIFE, del projecte de recerca SOFIA i del grup de recerca "Problemes en Filosofia" (Classificació A - ScientTI-Colciencias). La seva trajectòria investigadora abarca la filosofia de les emocions, la metaètica, l’ètica ambiental, l’epistemologia social i la filosofia política. El seu projecte de tesi aborda el fenomen de la deshumanització des d'una perspectiva de segona persona, especialment en contextos de violència.

Begonya Sáez

És doctora en Filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona i professora i directora del Departament de Filosofia a la mateixa universitat. La seva investigació se centra, des del 2001, en la definició i la representació de les formes de la identitat contemporània. Forma part del grup de recerca Cos i Textualitats des de la seva fundació. El seu treball acadèmic versa sobre els enfocaments feministes del cos en clau relacional des d'una perspectiva epistemològica, ètica i política, en diàleg amb els estudis de gènere, sexualitat i teoria queer. Ha editat el volum Debats: Un corpus per al cos (2013) i el llibre Cos, memòria i representació: Adriana Cavarero i Judith Butler en diàleg (Icaria, 2014). També ha contribuït recentment a l'Enciclopèdia crítica del gènere (Arpa, 2024).

Joan Salicrú

És periodista, vinculat al periodisme local des de l'adolescència, i codirector de la revista Valors des del seu naixement, el 2004, junt amb Maria Coll. La revista porta editats 241 números, té una versió radiofònica a La Xarxa —a través d'un acord amb Mataró Ràdio—, un diari digital —www.valors.org— i ha celebrat un centenar d'actes presencials en aquests vint anys, el darrer dels quals el Fòrum Valors Mataró-Europa. És promotor de la productora de documentals Incòmode Films, estrenada al Sense Ficció el juny de 2025 amb Infància sobreexposada, sobre els perills del sharenting.

Jaume Sangrà Armengol

És artista i pedagog, i combina la seva trajectòria de director d'escena, coreògraf i actor amb la creació de projectes comunitaris d'arts vives amb un clar esperit crític i de compromís social. Cal destacar els seus tres últims projectes comunitaris estretament vinculats a la nostra ciutat: Ciutat efímera endins: creació col·lectiva entorn el barraquisme dels anys seixanta a la muntanya de Montjuïc, Filles d'immigrants: testimonies exposant la realitat del fet migratori i La ciutat desitjada: un exercici d'imaginar col·lectivament una Barcelona millor.

Javier Santaolalla (@santaolalla)

És llicenciat en Física i Enginyeria i actualment cursa el Grau en Humanitats. Doctor en Física de partícules, ha treballat al CIEMAT i al CERN, on formà part de l’equip que va descobrir el bosó de Higgs. El 2013 inicià la seva trajectòria en divulgació científica, a la qual va passar a dedicar-se en exclusiva. En l’actualitat és el principal divulgador científic en espanyol a les xarxes, amb canals de YT com Date un Vlog i Por el Amor de Higgs, amb milions de seguidors a tot el món.

Just Serrano

És professor i investigador al Departament de Filosofia de la Universitat de Barcelona. Es va doctorar a la Universitat de Frankfurt am Main amb una tesi sobre democràcia i moviments socials. Ha fet docència i investigació a Frankfurt, París, Munich, Groningen i Màlaga. Treballa en qüestions de teoria crítica de la societat i democràcia radical. Entre les seves publicacions, destaca Democratization and Struggles Against Injustice (Rowman & Littlefield, 2021), i, amb Núria Sara Miras, Pragmatismo Crítico (Herder, 2026). Actualment coordina el projecte de recerca “La democràcia com a forma de vida” (DEMOLIFE).

Virginia Solà Díaz

És llicenciada en Periodisme i Comunicació audiovisual (UAB) i té estudis de Dret (UOC). Ha treballat com a periodista a RNE-R4 (1999-2004 a Informatius, El Ojo crítico, Nautilus) i a TVE (de 2004 a l'actualitat a Informatius, 59 segons i al programa Repor, on ha conduït prop de 70 reportatges. Premi ESET de periodisme i divulgació informàtica pel reportatge “Ojo al dato”). Forma part de la Red Leonardo BBVA des de 2014, amb l’obtenció de la primera convocatòria de Beques a Investigadors i creadors culturals. És realitzadora de 3 documentals: Prender la llama (2014), Agitando la cuna (2015) i Faros (2016-Premi del Públic a l’Alive DOC International Documentary Film Festival 2018). És també docent al curs de Periodisme Mòbil (MOJO) i reporterisme al IRTVE i Secretària del Consell d'Informatius de TVE (2024-2025; vocal des de 2021).

Adrià Solís

És graduat en Filosofia i ha cursat el màster en Filosofia Analítica de la Universitat de Barcelona. Actualment és professor del Departament de Filosofia de la mateixa universitat, on també elabora una tesi doctoral sobre l’hilemorfisme dels artefactes i objectes socials. Els seus àmbits de recerca i interès filosòfic són la metafísica, la metafísica social i la filosofia de la religió. En els darrers anys ha participat al Festival Barcelona Pensa com a ponent, i durant la seva formació universitària com a voluntari.

Andrés Soria Ruiz

Eulàlia Sorian

És nascuda a Bagà el 2004. S'endinsa en el món del teatre musical amateur fins a realitzar els estudis en l'àmbit de la intepretació a l'escola Nancy Tuñón, on es forma durant quatre anys. L’any 2023 inicia el seu projecte propi de companyia de teatre La Bakaina, amb la qual estrena més de mitja dotzena de projectes en dos anys, tant de creació pròpia com aliena. També ha aparegut en petits projectes cinematogràfics i curtmetratges. Actualment estudia el grau de Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona.

Pau Torner i Jolonch

És sociòleg i professor de filosofia a ESO i Batxillerat. El seu treball final de màster, “Del Reggae al Trap: nous messianismes sota el beat”, va ser segon nominat al Premi d’assaig Ricard Torrents 2021. La seva recerca explora els vincles entre ciències socials i filosofia, amb voluntat de recuperar i actualitzar l’esperit heterodox de Walter Benjamin. En aquest marc, s’ha centrat en les dimensions utòpiques, apocalíptiques i messiàniques presents en la cultura i la música afroamericana. Membre d’Aula de Psicoanàlisi, desenvolupa la seva formació en aquesta disciplina.

Natán Verdés Bertolín

És graduat en Filosofia per la Universitat de Barcelona i actualment cursa un màster en Psicoanàlisi. Treballa com a gestor de projectes de desenvolupament informàtic de manera remota. Combina la seva activitat professional amb la lectura, l’escriptura i l’activisme contra les pràctiques sectàries, així com amb la reflexió teòrica sobre la persuasió coercitiva i els efectes de la tecnologia en el subjecte. Entén la comprensió com una forma d’estima i considera que la filosofia —i fins i tot la psicoanàlisi— poden compartir, en el fons, aquest mateix propòsit.

Gal Wachs

És artista audiovisual, llicenciat en Direcció de Fotografia. Desenvolupa rols de fotògraf, tallerista i tècnic a La Revelona, laboratori i productora del qual és creador. El seu treball se centra en qüestionar els límits de la materialitat de la imatge utilitzant intervencions digitals, químiques i mecàniques. Creu fermament en l’experimentació i en l’assaig com a mitjans pels quals l’art es qüestiona a si mateix constantment. Per aquest motiu treballa a l’Experimental Photo Festival col·laborant en tasques de producció. És també baríton de bany (té la dutxa, tot i que li falta la veu).